I love matar Animadors Culturals o el perquè l’Animació Sociocultural no és neutra
“I “love” matar Animadors Culturals” és una provocadora frase per explicar un moment històric a Barcelona i alhora permet parlar sobre la posició ideològica de la figura de l’Animador Sociocultural.
La frase apareix en un cartell que va realitzar el dibuixant Azagra cap els anys 90. És un cartell que, avui en dia, utilitzem com a suport didàctic quan expliquem l’Ateneu Popular 9 Barris i el com entenem l’acció sociocultural a estudiants d’Animació Sociocultural.
La frase i tot el cartell responen a un moment en el que l’Ateneu estava en obres i la gent de l’associació Bidó de Nou Barris havien encetat l’Ateneu Ambulant per mantenir viu el projecte realitzant accions a totes les barriades.
És una època en la que es fa la política de Centre Cívics de l’Ajuntament de Barcelona i on els veïns de 9 Barris estan treballant per a que l’equipament sigui diferent al model de Centre Cívic. Volen un model participatiu, gestionat des de el veïnat i desenvolupat des de les necessitats del territori pel mateix territori.
És en aquets marc on els Animadors Culturals són vistos com eines del control social i de la línea política que vol impulsar l’Ajuntament. Una línea que s’entén totalment contrària a la que esta portant a terme els veïns. Així l’Animador Cultural es converteix en la figura sobre la que recauen moltes queixes i crítiques.
Això ens permet fer una reflexió. Alguns professional afirmen que desenvolupen una Animació Sociocultural emmarcada en un model tecnològic o científic, és a dir en una caixa d’eines totalment neutra i sense càrrega ideològica. Hem de dir que això no és cert. L’Animació Sociocultural sempre té un marc ideològic al darrera. Inclòs quan s’empenyen en dir que es neutra, estàn partint d’un marc ideològic.
Em recolço en una cita d’en Pere Soler del llibre “L’Animació Sociocultural: Una estratègia pel desenvolupament i l’empoderament de comunitats (2011) que diu:
“L’ASC hauria de ser el qüestionament del sistema establert, crítica, reformulació, interrogació i creació. És natural que pugui resultar incòmoda a algunes estructures o institucions […] És important mantenir viva i activa la capacitat i el sentit crític de la comunitat perquè són elements imprescindibles per a l’empoderament i per a convertir-nos en protagonistes del nostre propi destí.”
I per aclarir algun dubte, avui en dia, i desde fa molts anys, la figura de l’Animador Sociocultural a 9 Barris està totalment reconeguda. El debat ideològic no hi tinc tant clar.
I tu què en penses?
Categories
Educació Transformadora 
Brutal artículo. No conocía yo esta ilustración…
Animadores/as, los hay como las opiniones o los traseros, todo el mundo tiene uno y cree que el de los demás apesta. Somos una figura muy variada, y depende del momento o el lugar tenemos impuestas diferentes competencias, por lo que en ocasiones se nos puede echar culpa de ser elementos de control.
Personalmente no comparto la idea de ser un elemento neutro sin carga ideológica, ya que tanto más que nuestro trabajo, es nuestra forma de trabajar o de pensar, un animador tiene que ser un medio para llegar a un fin, y los cambios se producen a través de la política (no solo de los partidos, o de la política de “los mayores”), y si la cita que comparte de P. Soler, ya que como el describe ahí, es lo que hace que nuestro trabajo tenga sentido y futuro.
M'agradaM'agrada
Gracias Pablo!
Me encantó la comparación con el culo. El nuestro siempre es el mejor, no huele y es bonito. La autocrítica es necesaria y tener claro nuestor marco de actuació en cada momento necesario.
Un saludo
M'agradaM'agrada
No es que la ASC sea neutra, sino que dependerá totalmente del Animador sociocultural que transmita esa practica.
Recordemos que la ASC es la herramienta, la practica, la metodología pero hay que tener muy en cuenta que esta propia metodología nos instruye a insertar valores, a crear personas con sentido critico, que trabajemos a crear una ideología en los “usuarios” de nuestras acciones de animación.
Es por lo tanto el Animador quien pone la carga ideológica a un lado o al otro, pero por si misma la asc no puede ser neutra por definición, pues busca que el receptor de la intervención se posicione y cree su ideología.
Un tema aparte es que nosotras,, las personas que realizamos labores de Animación sociocultural, nos vendamos a unas ideologías políticas de acuerdo o no a los valores que deseamos impulsar con nuestra acción, con lo que pensamos que es el desarrollo comunitario, con los objetivos planificados en nuestro proyecto de ASC.
Por eso, la ASC debe entenderse como Herramienta Neutra pero que al aplicarla debe contener una carga ideologica, una carga de valores (afines o contra sistema), pero deben contenerlos.
M'agradaM'agrada
Israel, gràcies pel comentari. M’has fet pensar. És igual que quan parlem amb els companys sobre el circ. El circ és una eina. És a dir el circ és circ. Som nosaltres els que l’introduïm una intencionalitat educativa o transformadora. Els mètodes i eines que conformem l’ASC són neutres, som els animadors els que la carreguem d’intencionalitat i discurs polític. I aleshores penso que per tant les eines i mètodes deixen de ser neutres. Interessant. Seguim!
M'agradaM'agrada
Hola a todos: pienso que la ASC en esencia, es siempre una herramienta de cambio, de transformación, de crítica a una realidad, de emponderamiento a los colectivos con los que se trabaja para que ellos mismos sean capaces de organizarse y participar. Desde mi punto de vista es que al institucionalizar la figura del animador sociocultural, éste, en la mayoría de los casos se ha convertido en un mero organizador de actividades y eventos sin tener en cuenta a los colectivos o sin promover la participación en los mismos…
¡Buen post Antonio! Por cierto, ya tengo nueva lectura, la de Pere Soler, gracias.
M'agradaM'agrada
Carmen! Gracias por tu aportación.
La ASC ha de ir más allí del puro entretenimiento. Como tu dices es una herramienta de cambio. Ahora lo tendrán más fácil para explicarlo en los ciclos formativos de grado superior ya que ha juntado ASC con turismo. Raro, raro!
El libro de Pere Soler te encantará.
Un saludo
M'agradaM'agrada
A mi d’entrada mai va agradar-me el nom “animadora sociocultural”???. Quan tenia 15 anys al principi de la democràcia formava part del Casal de joves de Sant Martí de Provençals en aquells moments en un local autogestionat. Després es va traslladar a l’actual Centre Cívic de Sant Martí.En aquesta etapa van entrar a formar part de les nostres vides els anomenats animadors. Jo personalment els hi tenia tírria perquè van començar a institucionalitzar les formes de funcionament. Lluny d’empoderar-nos van prendre el control. Així que “por venganza” vaig decidir intentar matar-los desde una posició creativa i vaig convertir me a la professió. Professió??? be per mi sempre ha estat un handicap perquè més aviat ho porto al ADN. He conegut a grans treballadors socials q per mi es el q SOM on el repte sempre estat desaparèixer…la nostre feina te sentit quan som conscients q el nostre objectiu es generar les suficients quotes d’autogestió com perquè la nostre presència no tingui sentit. Treballar sempre amb una visió de PROCÊS i COMUNITAT siguem on siguem.
Un gran debat podria sorgir d’aquest article !!! signo la frase del Azagra.
M'agradaM'agrada
Gràcies Tere per comentar. És important veure l’història per entendre el paper els interessos que hi ha darrera la figura de l’Animador i que com a professionals puguem decidir com ens posicionem i com fem la nostra feina.
M'agradaM'agrada