La Generació Google

“La generació Google” d’Eugènia de Pagès, publicat al 2011, és un interessant llibre que ens explica els canvis provocats pels nous sistemes de comunicació i informació que a una velocitat de vertigen afecten a la societat i sobre tot als més joves. Planteja canvis en la concentració, en la forma de lectura, en la capacitat de síntesi, d’esforç. Parla de dispersió mental i falta de centrament emocional. No és el mateix el temps i la concentració necessària per llegir un llibre que la lectura que es realitza en un blog o mentre es navega a internet. Diu que hem passat de la generació zapping a la generació google i descriu com els “nadius digitals” es mouen de manera natural dins d’aquest context i com alhora es produeixen canvis neuropsicologics.

A partir d’aquest tema tan actual i tant necessitat de ser explicat  ens porta a endinsar-nos  en l’històric més recent de l’educació formal catalana transcorrent un camí des de l’educació autoritària de l’època franquista a l’educació hiper-permisiva de l’era democràtica. Com alternativa planteja l’escola serena.

El llibre està estructurat en set apartats.

• El primer intenta explicar com s’ha passat de la ment zàping a la ment Google i quines conseqüències ja són presents i quines es poden endevinar.
• El segon exposa l’evolució del concepte d’autoritat des de la Il•lustració fins ben entrat el segle XX.
• El tercer i el quart recullen els principis pedagògics amb més influència a la segona meitat del segle passat -en aquell moment renovadors i engrescadors- , i com aquests a Espanya arriben tard, a causa de la durada del franquisme, i desplacen de com qualsevol plantejament pedagògic anterior, independentment de la seva solidesa i idoneïtat. És a dir, com i per què s’instal•la la híper-permissivitat a l’escola i les famílies.
• El cinquè introdueix un nou registre: planteja com una sèrie de creences sobre l’escola, que estan fortament instal•lades a l’imaginari col•lectiu, són inexactes, amb pocs matisos i per tant molt i molt discutibles.Finalment, en els dos últims apartats es recullen les conclusions de les neurociències pel que fa al cervell, que avalen la necessitat d’activitats d’ordre, límits i esforç amb vista a un aprenentatge durador i se suggereixen propostes destinades a neutralitzar la cultura del soroll i de la superficialitat, la inexistència de moments de silenci a l0escola així com la necessitat d’introduir-hi un alentiment del temps. Tot això destinat a incidir a la formació del caràcter dels joves, des de diferents ¡àmbits com, per exemple, la paraula, el cos, l’educació emocional, que els permeti tenir referents clars en un món neguitós híper-canviant.

Eugènia de Pagès Bergés, és catedràtica d’Història d’Ensenyament Secundari i assessora de centres de Primària i Secundària com a experta en temes de Concentració i Relaxació a l’aula. És coautora del llibre Com ser docent i no deixar-hi la pell (2008) i ha publicat diversos articles sobre temes educatius en revistes especialitzades. També és professora en el Postgrau d’Educació Emocional a la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona.