CT o la Cultura de la Transició. Crítica a 35 anys de cultura espanyola

El títol del llibre és el terme, encunyat pel periodista Guillem Martínez, que al·ludeix a la cultura espanyola posterior al franquisme, una cultura consensuada i vertical que ha actuat, des dels anys vuitanta, com el paradigma cultural unificador de consciències polítiques i socials. Com l’únic marc possible de realitat durant dècades.

El llibre aporta una visió sobre com la cultura impulsada a l’Estat Espanyol ha estat la resposta per mantenir un establishment social on s’homogeneïtza i s’unifica un pensament únic. A la CT té cabuda tot allò que no problematitzi, tot allò que no faci referència als conflictes socials o polític incòmodes pel poder. La CT com un gran mecanisme que perpetua valors jeràrquics i consumistes.  Per a la CT i, per tant, per a tots el que la mantenen, si no formes part del seu cercle no existeixes. No estàs. No existeix cap sorpresa.

A la CT es pot parlar sobre nacionalisme, de la llengua o el laïcisme, però no es  pot parlar sobre la precarietat, els desnonaments i les hipoteques. Es pot discutir sobre el tabac, els límits de velocitat i el braus però no es pot qüestionar la representació política. La CT podríem dir que són els silencis que ofeguen a tots aquells que surten del discurs oficial, d’un període que va arrencar amb el final de la dictadura i que es perllonga fins als nostres dies.

Nous paradigmes culturals que posen en perill la CT: El #15M

En aquest context de control cultural, moviments com el #15M  apareixen com un paradigma cultural, una visió de la cultura i de la democràcia no tutelada per la CT. Suposa l’oportunitat d’establir una cultura no centralitzada, que no participi en l’estabilitat de cap projecte polític ni de cap Estat. Consisteix en tornar a la cultura la seva capacitat d’arma de destrucció massiva, d’objecte problemàtic, parcial i combatiu, la seva capacitat de només ser responsable davant ella mateixa i no responsable de l’estabilitat política de cap lloc. Així el no CT és la possibilitat de milers de cultures horitzontals. El no CT és la possibilitat de robar-li a l’Estat el monopoli cultural.

Una aportació al llibre. O una crítica

El llibre de Guillem Martínez es centra en manifestacions culturals clàssiques com la literatura, la musica,  el cinema o noves construccions comunicatives com els formats digitals. Al llibre no apareixen algunes de les perifèries socioculturals que han coexistit i que han quedat fora del control del discurs únic de l’estat, de la indústria cultural i per tant de la CT d‘aquest últims 35 anys.  Són dos espais culturals molt interessant, autònoms, autogestionats i crítics que em venen al cap. Un són els Centres Socials Okupats i altra són les Ràdios Lliures.

Sobre els Centres Socials Okupats en David Fernández ho deixa bastant clar en el llibre de l’Editorial Graó “l’Acció política des de la Comunitat” quan planteja que “milers de joves han participat en els espais ocupats mitjançant formes diferents de ser, estar i conviure. Enfront del consum compulsiu vehiculitzat en zones d’oci, l’ocupació ha pretès la socialització de la reflexió i l’acció crítica. Amb formes alternatives d’oci, amb propostes culturals introbables en l’agenda cultural oficial de la ciutat, amb xerrades i debats genuïns que mai es programarien en centres oficials”.

Les ràdios lliures són emissores de ràdio independents, de caràcter no lucratiu on la gestió i la programació s’elabora de forma col·lectiva. L’emissora no està promoguda per entitats públiques, institucionals, privades o comercials, sinó que la duu un col·lectiu de persones o per una associació sense ànim de lucre. La primera ràdio lliure en emetre a l´estat espanyol va ser Ràdio Maduixa de Granollers, que va iniciar les seves emissions en 1977. A Catalunya es mantenen les ràdios lliure organitzades en la Coordinadora de Ràdios Lliures de Catalunya.

En l’actualitat el #15M està sent el catalitzador que permet la construcció respectuosa de diferents manifestacions culturals que trenquen amb la visió hegemònica de la Cultura de la Transició. Un cultura que problematitza, que discuteix que posa el dit a la nafra per decisió pròpia i volem canviar les coses per a que les coses canviïn. Un llibre recomanable, que em va regalar l’amic Xavier Urbano. Un llibre que et fa pensar , posar en qüestió i entendre el perquè d’unes quantes coses.