D’usuari consumidor a ciutadà creador de cultura.

Article de Xavier Artal publicat a la revista “A les Barriades” amb el títol De Comparsa per Noubarris (contenta i cabrejada).

Es dijous gras. Asseguts en un esglaó del gran pipi-can, en que s’ha convertit l’Amfiteatre de Roquetes, un espai mal dissenyat fruit d’un temps de places públiques cimentades, hi som  diversos membres de la Coordinadora Cultural de Noubarris, fem un mos de carmanyola esperant l’arribada de la canalla , que ve  acompanyada de les mares, i de les treballadores en precari dels casals infantils.

 La xocolata desfeta, l’arribada del senyor Carnestoltes, el rei dels Poca soltes i la música del grup d’animació, desferma la xerinola entre petits i grans. Com ens agrada arribar a aquest dijous llaminer de botifarra d’ou i coca de llardons, després de mesos de feinada a tots els barris.

Per què el Toc d’inici del Carnaval comença molt abans. Al mes de setembre, quan les agrupacions de veïns, Ampas, escoles, casals, equipaments, entitats, amics, etc., decideixen col•lectivament de que anirem aquest any, de com serà la nostra comparsa.

I dit això, comença la feina. Son setmanes de teles de colors, cintes durades i d’argent, patrons de paper, tisorades a banda i banda, fils i aguja. De màquines de cosir a ritme de xaranga, que  van conformant la temàtica de la comparsa, en molts casos, vinculada a revindicacions  de la vida social del barri

Son també dies de feina per la gent de les entitats que al voltant de la Coordinadora Cultural, any rere any , anem treballant els actes de d’aquesta festa popular i tradicional amb l’idea de innovar-la, però sense perdre de vista el gran valor comunitari que té, i absolutament allunyats del mercantilisme d’una cultura de l’espectacle.

No sense un somriure sorneguer, com ho faria el senyor Carnestoltes, alguns membres de Coordinadora, encara recordem la visita fa uns anys de tècnics de l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub), oferim-nos mitjans, diners..en definitiva la Glòria,  per portar la rua de Carnaval de l’ Ajuntament de Barcelona cap a Noubarris… Només van demostrar interès per la desfilada: canviant  itineraris, allargar-los; fora rua de rues, nou emplaçaments per ball de nit, adéu Ateneu, etc. En definitiva adéu comunitat… “Va aterrar un OVNI i us volia vendre pampallugues”, ens diria poc després el rei dels Poca soltes.

La estafa financera, convertida en crisis , també ha afectat a l’aportació pública de Coordinadora Cultural,   dintre del context miop d’una classe política grisa, com la troika, allunyada de la realitat social i enquistada en les retallades socials com a única solució per endreçar una situació econòmica, on les classes populars son víctimes i no culpables.

Transgredir i transforma. reivindicació i crítica social, en un procés comunitari  i emotiu que conforma la cultura popular d’un veïnatge que decideix crear, construir,participar i gaudir d’un dels esdeveniments intergeneracionals i de cohesió social més massius que és podem gaudir als carrers i places de Noubarris,

I és clar,  no ens podem sentir d’un altre manera que no sigui, contents,alegres, joiosos, plens,motivats….Però si existeix un estat d’ànim molt compartit entre tots i totes nosaltres és el d’estar …CABREJATS!!

Salut i disbauxa

Xavi Artal
Membre de Coordinadora Cultural de Noubarris.