La Maternitat d’Elna: bressol dels exiliats

La Rosa Tarroja ha volgut col·laborar amb el blog i alhora commemorar el 8 de març recuperant la història d’una gran dona que ha deixat de ser anònima.

Fa molts anys que sempre, d’una manera o una altra, celebro o intento celebrar, el 8 de Març com a jornada reivindicativa per la igualtat dels drets de la dona…en tots els àmbits. Anar a la manifestació, llegir algun text a un míting, portar un mocador violeta, fer alguna xerrada. Quan estava a la facultat, una professora em va dir un dia: “Rosa, potser ara no ho veus així, però amb el temps descobriràs que la paraula té un gran poder”. I tenia raó. Feia molt de temps que no cel.lebrava el 8 de Març com avui. Per una classe m’he estat llegint un llibre que m’ha arribat al cor com feia molt de temps que un llibre no ho feia.

LA RECOMENACIÓ: “La Maternitat d’Elna: bressol dels exiliats”. La recomenació per l’autora, Assumpta Montellà, per la seva meravellosa tasca, per haver contribuït a recuperar una altra veu que havia estat massa temps silenciada: la història d’Elisabeth Eidenbenz, una jove mestra suïssa que, amb només 25 anys va aconseguir, no tan sols rehabilitar un antic palauet rural d’Elna, prop del camp de concentració d’Argelès-Sur-Mer i habilitar-lo com a maternitat, sinó que, amb un valor i una integritat que, com diu Sergi Barba, president de l’associació Fills i Filles de Republicans d’Èxode Espanyol, “em va donar la confiança en el gènere humà de la mateixa manera que la mare em va donar la vida”. Elisabeth Eidenbenz va aconseguir salvar dels camps de concentració francesos a nombroses dones embarassades i portar-les a la Maternitat d’Elna. Gràcies a ella, i al meravellós equip que l’envoltava i que, malgrat la seva joventut va saber tant bé coordinar, aconseguí salvar la vida a gairebé 600 nens, “els nens d’Elna”. El meu homenatge aquest 8 de març és per la tasca d’Assumpta Montellà i per heroïnes que han de deixar de ser anònimes, com Elisabeth Eidenbenz.