El Cabrero. El canto de la sierra

Una pel·lícula emesa en 43 països i rebutjada per totes les cadenes espanyoles.

¡Qué mi voz suba hasta el monte!
¡Qué mi voz baje al barranco!
Hasta que los jornaleros se apoderen de los campos.

El Cabrero, El Cant de la Serra és un documental sobre el cantaor de flamenc El Cabrero. Rodada l’any 1988 per una productora francesa amb col·laboració d’una cadena de TV. Va obtenir el Premi Especial de la Crítica al prestigiós Festival de la Rose d’Or de Montreux. Emès per cadenes de 43 països de 5 continents. Se li va proposar a totes les cadenes que existien a Espanya llavors i la van rebutjar. En CANAL SUD, van dir que no encaixava A LA PROGRAMACIÓ …. Ara podem comprovar, fins a quin punt el Cabrero ha estat vetat durant tota la seva carrera.

José Domínguez Muñoz, més conegut com El Cabrero, és un cantaor flamenc nascut a Aznalcóllar, província de Sevilla, el 1944. Autor de més d’una quinzena de discos de flamenc, i col·laboracions amb altres estils musical.  En l’àmbit polític, es defineix com a llibertari. Va col·laborar amb el militant independentista i andalucista de Esquerra Unida Juan Manuel Sánchez Gordillo, parlamentari andalús per Sevilla, i des dels anys 70 ininterrompudament amb el moviment anarquista i amb la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) organització a la qual va pertànyer.

El Cabrero va actuar fa una setmana al Festival de Flamenc – Nou Barris.

La critica sobre el Festival de Flamenc – Nou Barris apareguda en DeFlamenco.com ho diu tot. “El Cabrero va aconseguir arrencar de la seva letargia al públic de Nou Barris. Aquesta zona de Barcelona que es refereix a si mateixa com el districte cabrejat per registrar la pitjor renda mitjana familiar, el major nombre de desnonaments de Catalunya i amb greus problemes relacionats amb l’atenció als majors i la situació dels col·legis, es va veure, per fi, reflectida al festival. Perquè Nou Barris és la perifèria d’una Barcelona empobrida i el seu festival no pot ser ni sentir com el Ciutat Flamenc, situat al centre, mirant al futur, a la modernitat ia la iconoclàstia. Hauria de tenir el seu propi pols, mimetitzar-se amb l’entorn i buscar un segell pensant en el públic i en els artistes.

Però és cert que el festival de Nou Barris sempre va estar lligat a l’ambient, un ambient marcat per la lluita obrera i on avui els veïns s’organitzen espontàniament per sobreviure al dia a dia. Potser sigui significatiu que el nom del festival ja no inclogui el del districte i que ara es digui Festival Flamenc d’Estiu, però també ho és l’escàs suport moral i econòmic que reben els seus organitzadors per tirar endavant el projecte.”

I com curiositats de la vida fa anys va actuar a l’Ateneu popular 9Barris així ho demostra una foto signada per ell que tenen pendent de tornar a penjar a alguna paret gran després de la remodelació del centre cultural.