Empoderament i construcció de comunitat des de les polítiques públiques

A continuació comparteixo la introducció que vaig fer per a la taula rodona que té per nom Empoderament i construcció de comunitat des de les polítiques públiques. Va ser el 22 de febrer del 2017 al marc de les Energies Comunitàries organitzat per ETCs per encàrrec de la Direcció de Serveis d’Acció Comunitària. L’objectiu d’aquesta taula era generar un espai de reflexió compartida amb les persones convidades i les participants sobre les estratègies d’empoderament i programes d’acció comunitària que es realitzen des dels serveis públics. A continuació les meves notes.

Per fer-ho comptem amb tres persones amb una trajectòria i acció molt potent.

• Amparo Iturriaga de l’Associació de Veïns i Veïnes de Roquetes
• Sira Vilardell, Directora operativa de la Fundació Surt
• Axel Moreno de la Dirección de Acción Social, Participación y Empoderamiento del Ayuntamiento de Pamplona

I per conduir aquesta taula, em teniu a l’Antonio Alcántara. Educador Social i Activista cultural.

EL MARC: El bar

• La Noelia d’ETCs en demanava que el plantejament havia d’emmarcar aquesta taula parlant de conceptes com empoderament, construcció de comunitat i organització comunitària, etc. Des d’un to senzill i pragmàtic, quasi vivencial. I així m’ho he plantejat. Així que vull parlar-vos, des de les converses que tenim amb els companys i algunes reflexions que surten. Algunes idees. Des de la conversa amb el vermut que tenim al bar on apareixen idees amb molta profunditat

LA MIRADA: Des de la perifèria

I és des d’aquesta mirada que us vull emmarcar i parlar per aquesta taula. Aquest és un dels aprenentatges que vaig tenir amb l’Amparo. La meva mirada és una part de la realitat, amb la vostra i des del vostre lloc acabarem de tenir una foto compartida de la realitat. He crescut al barri de Roquetes i en l’actualitat visc a Montcada Can Sant. Al costat de Ciutat Meridiana, Vallbona,… és a la perifèria de la perifèria. La meva mirada està aquí.

El concepte d’apoderament.

1. La primera és que en català el concepte apoderament és un concepte que em costa, em sona a l’apoderado dels toros. També perquè a vegades sembla que el poder te’l donin des de fora. I la idea és que el poder aparegui des de les mateixes persones.
2. Apoderar-se és tenir la capacitat de decidir, i també la capacitat efectiva de portar a terme el que he decidit.
3. Al final apoderar-se és tenir poder. Estem disposats a deixar poder?
4. Apoderar-nos mai ho fem en solitud, sempre ho fem en col·lectiu. Perquè la majoria de problemes socials que vivim són de naturalesa col·lectiva. Com a exemple la PAH.

El concepte de l’acció comunitària

1. És una gran eina per profunditzar en els processos de decisió compartida. És a dir per a la correponsabilització i alguns arriben a dir que ens permet profunditzar i millorar la democràcia.
2. És un gran antídot contra el racisme i el feixisme.  El treball comunitari permet construir vincles i relacions que desmunten  els rumors i els missatges sobre els quals se sustenten comportaments racistes i feixistes.
3. Les persones són capaces d’organitzar-se de forma col·lectiva des de valors com la solidaritat, el suport mutu per canviar la realitat que estan vivint.
4. L’energia comunitària a l’espai de cures. He estat pare fa dos anys, pensava que la energia comunitària seria menor, però la veritat és que l’energia comunitària l’hem augmentat a l’espai de les cures i el suport més proper. Amics, amigues, veïnes, famílies… Parlem des de l’àmbit personal, al de les cures o al de la palestra més pública.
5. L’acció comunitària ens permet prendre veu de forma conjunta els serveis, administracions i veïns per detectar problemàtiques i corresponsabilitzar-nos de construir i posar en pràctiques les seves solucions. L’experiència ens diu que els resultats i les millores es donen de forma exponencial.

PREGUNTES

Tot això té límits i té interrogants. Algunes preguntes que em venen al cap són

1. La comunitat pot ser excloent? No tots els veïns participen o poden estar d’acord.
2. Els serveis estan preparats per tot això? Tenen el temps, tenen l’encàrrec, saben treballar d’aquesta manera?
3. Estem disposats a perdre poder perquè aquest estigui en un espai comunitari?
4. Treballem per la comunitat a o amb la comunitat? Treballem per als serveis o amb els serveis?
5. L’acció comunitària ha de respondre només a un moment de desigualtats? O ha de ser una manera de treballar a qualsevol lloc o moment social?