Un teatre més i un Starbuks menys. L’Arnau inicia programació als carrers del Raval

La programació escènica de l’Arnau s’enceta el proper 28 de setembre amb l’estrena de l’obra C/ Hospital amb St. Jeroni, escrita per Jordi Prat i Coll, dirigida per Roberto Romei i Laia Ricart i que presenta la companyia Blanco Roto.

I és una gran fita. Des que l’antic Teatre Arnau tancava les portes l’any 1999, plataformes veïnals, entitats i professionals van aconseguir, a través d’un procés participatiu i assembleari, evitar la demolició de l’edifici emblemàtic de la ciutat. Ara, mentre duren les obres de rehabilitació del teatre, el veïnat dels barris del Raval, el Poble-Sec i Sant Antoni presenten l’Arnau Itinerant, un teatre nòmada, arrelat als barris, que vol ser un laboratori per experimentar noves formes de gestió artística i comunitària.

L’espectacle de Blanco Roto retrata una Barcelona que va desapareixent i on les remodelacions urbanístiques que viuen els barris són un reflex del buit emocional del veïnat. Com a rerefons, l’obra recorda la desaparició del C/ Hospital amb St. Jeroni com a conseqüència de la construcció de l’actual Rambla del Raval.

La proposta artística proposa una posada en escena molt especial: es representarà de manera itinerant durant deu dies per places, oficines, terrats, jardins… un conjunt de 7 espais del barri del Raval cedits per veïns i veïnes.

UN TEATRE MÉS I UN STARBUKS MENYS

L’Arnau Itinerant és el nom del nou Teatre Arnau que és de titularitat pública (de l’Ajuntament de Barcelona i de l’Institut de Cultura de Barcelona, amb un pressupost de 230.000 euros). Un teatre això sí, de gestió comunitària. I això significa que és el veïnat i les entitats qui creen i produeixen els projectes col·lectivament. La lluita veïnal dels barris del Raval, el Poble-Sec i Sant Antoni fa bategar el nou teatre, que neix sense seu i amb afany d’experimentar tant en la gestió com en la proposta artística.

A la roda de premsa del passat 20 de setembre afirmava Sílvia Cortés, membre de l’espai de coordinació de l’Arnau Itinerant, “Estem contentes perquè hem aconseguit un teatre més i un Starbuks menys”. Les reivindicacions també les expressa la regidora de Ciutat Vella i de Participació i Districtes, Gala Pin: “El nou Teatre Arnau és la demostració que la cultura comunitària genera processos irrreversibles de transformació social”. Comunitat, arts escèniques i memòria dialoguen en la programació d’enguany que avui s’ha presentat: dos espectacles i un arxiu virtual que vol recuperar les memòries del Paral·lel i dels barris que l’envolten per promoure la connexió entre ells.

LES PROPOSTES DE L’ARNAU ITINERANT 2018

Al llarg de 2018, l’Arnau Itinerant produirà dos espectacles i donarà vida a un arxiu virtual basat en testimonis orals, escrits i objectes aportats pels veïns i veïnes del Raval, el Poble-Sec i Sant Antoni sobre el teatre Arnau i el Paral·lel. “Relats de l’Arnau, una xarxa de memòries d’un teatre de barraca” és el nom del projecte artístic i comunitari que treballa per construir al llarg de 2018 un arxiu digital [que es podrà consultar al web del teatre] format per records de tota mena, que han anat aportant les veïnes i veïns dels barris que envolten el teatre Arnau a través d’activitats i tallers. L’objectiu no és fer un arxiu històric més, sinó una eina de participació ciutadana que posarà en valor el patrimoni material i immaterial de l’últim teatre de barraca de Catalunya.

Partint del diàleg entre el passat i present del Teatre Arnau i el Paral·lel, i centrat en la temàtica de la llibertat d’expressió i la censura, actualment també s’està gestant l’espectacle comunitari “Parrhesia. Espectacle autocensurat”. Es tracta d’una proposta artística singular en què una uarantena de veïnes i veïns dels barris esdevindran actrius, escenògrafes, tècniques i vestuaristes, gràcies a l’acompanyament de professionals de les arts escèniques. “Volem promoure la convivència i la creació de relats des de la comunitat perquè la gent del carrer no només siguin espectadors, sinó també creadors, i així democratitzar la cultura i garantir l’accés de tothom a processos creatius i a formació en arts escèniques”, diu Júlia Gutiérrez, sòcia de la cooperativa Art & Coop i coordinadora d’aquest projecte artístic i comunitari que es representarà el 15 i 16 de desembre al Mercat de les Flors.

LA COMUNITAT, PINYOL DEL NOU TEATRE

Un dels puntals del nou teatre, inspirat en iniciatives com el Teatro del Barrio de Madrid o l’Ateneu Popular 9Barris, és el seu model de governança: assembleari, democràtic i horitzontal. La comunitat és el pinyol de la gestió, producció i comunicació de totes les propostes, un model poc comú, que pot enriquir l’ecosistema cultural de la ciutat. “La prioritat de l’Arnau Itinerant no és la rendibilitat econòmica, sinó donar importància a la investigació, oferir propostes arriscades, garantir unes condicions laborals i professionals dignes, paritàries i treballar en xarxa amb les entitats”, afirmen les impulsores. L’aposta és clara: esdevenir un laboratori sòcio-cultural que transformi els barris a través del risc, la creativitat i l’autogestió.

CULTURA PER TRANSFORMAR ELS BARRIS

La història de l’Arnau és la història d’una reapropiació veïnal. Amb la convicció que la cultura pot transformar els barris, entitats i col·lectius procedents de les arts escèniques, la cultura, la història, l’arquitectura i els moviments socials lluiten des del 2004 per evitar l’enderroc de l’edifici i reclamar-ne la seva recuperació. Fruit d’aquesta reivindicació, l’any 2011 l’Ajuntament de Barcelona va comprar l’edifici en runes i el 2015 va créixer el suport social per fer renéixer el teatre. 18 plataformes veïnals, 9 gestores culturals, 10 periodistes culturals, 7 equipaments i sales, 8 cooperatives socials, 4 entitats d’àmbit acadèmic i administratiu i professionals escènics de 104 companyies teatrals van signar un manifest de suport a l’Arnau i entre el 2015 i el 2016 van celebrar quatre gales per reivindicar el teatre a la Plaça Raquel Meller. Una trentena d’artistes d’arreu del món, a més, han pintat el mur de la façana de l’antic teatre a iniciativa de l’Arnau Gallery, que pertany al projecte internacional d’Open Walls.

Totes aquestes reivindicacions van desembocar, l’any 2016, en un procés participatiu impulsat per l’Ajuntament de Barcelona a fi de definir els usos de l’emblemàtic espai escènic del Paral·lel. Va ser per mitjà d’aquest procés que va prendre forma l’Arnau Itinerant.