Vés al contingut

Un teatre més i un Starbuks menys. L’Arnau inicia programació als carrers del Raval

La programació escènica de l’Arnau s’enceta el proper 28 de setembre amb l’estrena de l’obra C/ Hospital amb St. Jeroni, escrita per Jordi Prat i Coll, dirigida per Roberto Romei i Laia Ricart i que presenta la companyia Blanco Roto.

I és una gran fita. Des que l’antic Teatre Arnau tancava les portes l’any 1999, plataformes veïnals, entitats i professionals van aconseguir, a través d’un procés participatiu i assembleari, evitar la demolició de l’edifici emblemàtic de la ciutat. Ara, mentre duren les obres de rehabilitació del teatre, el veïnat dels barris del Raval, el Poble-Sec i Sant Antoni presenten l’Arnau Itinerant, un teatre nòmada, arrelat als barris, que vol ser un laboratori per experimentar noves formes de gestió artística i comunitària.

L’espectacle de Blanco Roto retrata una Barcelona que va desapareixent i on les remodelacions urbanístiques que viuen els barris són un reflex del buit emocional del veïnat. Com a rerefons, l’obra recorda la desaparició del C/ Hospital amb St. Jeroni com a conseqüència de la construcció de l’actual Rambla del Raval.

La proposta artística proposa una posada en escena molt especial: es representarà de manera itinerant durant deu dies per places, oficines, terrats, jardins… un conjunt de 7 espais del barri del Raval cedits per veïns i veïnes.

 

UN TEATRE MÉS I UN STARBUKS MENYS

L’Arnau Itinerant és el nom del nou Teatre Arnau que és de titularitat pública (de l’Ajuntament de Barcelona i de l’Institut de Cultura de Barcelona, amb un pressupost de 230.000 euros). Un teatre això sí, de gestió comunitària. I això significa que és el veïnat i les entitats qui creen i produeixen els projectes col·lectivament. La lluita veïnal dels barris del Raval, el Poble-Sec i Sant Antoni fa bategar el nou teatre, que neix sense seu i amb afany d’experimentar tant en la gestió com en la proposta artística.

A la roda de premsa del passat 20 de setembre afirmava Sílvia Cortés, membre de l’espai de coordinació de l’Arnau Itinerant, “Estem contentes perquè hem aconseguit un teatre més i un Starbuks menys”. Les reivindicacions també les expressa la regidora de Ciutat Vella i de Participació i Districtes, Gala Pin: “El nou Teatre Arnau és la demostració que la cultura comunitària genera processos irrreversibles de transformació social”. Comunitat, arts escèniques i memòria dialoguen en la programació d’enguany que avui s’ha presentat: dos espectacles i un arxiu virtual que vol recuperar les memòries del Paral·lel i dels barris que l’envolten per promoure la connexió entre ells.

 

LES PROPOSTES DE L’ARNAU ITINERANT 2018

Al llarg de 2018, l’Arnau Itinerant produirà dos espectacles i donarà vida a un arxiu virtual basat en testimonis orals, escrits i objectes aportats pels veïns i veïnes del Raval, el Poble-Sec i Sant Antoni sobre el teatre Arnau i el Paral·lel. “Relats de l’Arnau, una xarxa de memòries d’un teatre de barraca” és el nom del projecte artístic i comunitari que treballa per construir al llarg de 2018 un arxiu digital [que es podrà consultar al web del teatre] format per records de tota mena, que han anat aportant les veïnes i veïns dels barris que envolten el teatre Arnau a través d’activitats i tallers. L’objectiu no és fer un arxiu històric més, sinó una eina de participació ciutadana que posarà en valor el patrimoni material i immaterial de l’últim teatre de barraca de Catalunya.

Partint del diàleg entre el passat i present del Teatre Arnau i el Paral·lel, i centrat en la temàtica de la llibertat d’expressió i la censura, actualment també s’està gestant l’espectacle comunitari “Parrhesia. Espectacle autocensurat”. Es tracta d’una proposta artística singular en què una uarantena de veïnes i veïns dels barris esdevindran actrius, escenògrafes, tècniques i vestuaristes, gràcies a l’acompanyament de professionals de les arts escèniques. “Volem promoure la convivència i la creació de relats des de la comunitat perquè la gent del carrer no només siguin espectadors, sinó també creadors, i així democratitzar la cultura i garantir l’accés de tothom a processos creatius i a formació en arts escèniques”, diu Júlia Gutiérrez, sòcia de la cooperativa Art & Coop i coordinadora d’aquest projecte artístic i comunitari que es representarà el 15 i 16 de desembre al Mercat de les Flors.

 

LA COMUNITAT, PINYOL DEL NOU TEATRE

Un dels puntals del nou teatre, inspirat en iniciatives com el Teatro del Barrio de Madrid o l’Ateneu Popular 9Barris, és el seu model de governança: assembleari, democràtic i horitzontal. La comunitat és el pinyol de la gestió, producció i comunicació de totes les propostes, un model poc comú, que pot enriquir l’ecosistema cultural de la ciutat. “La prioritat de l’Arnau Itinerant no és la rendibilitat econòmica, sinó donar importància a la investigació, oferir propostes arriscades, garantir unes condicions laborals i professionals dignes, paritàries i treballar en xarxa amb les entitats”, afirmen les impulsores. L’aposta és clara: esdevenir un laboratori sòcio-cultural que transformi els barris a través del risc, la creativitat i l’autogestió.

 

CULTURA PER TRANSFORMAR ELS BARRIS

La història de l’Arnau és la història d’una reapropiació veïnal. Amb la convicció que la cultura pot transformar els barris, entitats i col·lectius procedents de les arts escèniques, la cultura, la història, l’arquitectura i els moviments socials lluiten des del 2004 per evitar l’enderroc de l’edifici i reclamar-ne la seva recuperació. Fruit d’aquesta reivindicació, l’any 2011 l’Ajuntament de Barcelona va comprar l’edifici en runes i el 2015 va créixer el suport social per fer renéixer el teatre. 18 plataformes veïnals, 9 gestores culturals, 10 periodistes culturals, 7 equipaments i sales, 8 cooperatives socials, 4 entitats d’àmbit acadèmic i administratiu i professionals escènics de 104 companyies teatrals van signar un manifest de suport a l’Arnau i entre el 2015 i el 2016 van celebrar quatre gales per reivindicar el teatre a la Plaça Raquel Meller. Una trentena d’artistes d’arreu del món, a més, han pintat el mur de la façana de l’antic teatre a iniciativa de l’Arnau Gallery, que pertany al projecte internacional d’Open Walls.

Totes aquestes reivindicacions van desembocar, l’any 2016, en un procés participatiu impulsat per l’Ajuntament de Barcelona a fi de definir els usos de l’emblemàtic espai escènic del Paral·lel. Va ser per mitjà d’aquest procés que va prendre forma l’Arnau Itinerant.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

%d bloggers like this: