Per què repetir els antics errors havent-hi tants errors nous per cometre?

De nou el CEESC ens demana participar en el Carnaval de Blogs per al dia de l’Educació Social i que parlem dels error a la nostra vida professional. El tema d’aquest any és: “Com ser educador/a social i no morir en l’intent?” Som-hi!

De errades cometem totes i farem moltes diferents al llarg de la nostra vida tal com diu la cita que dona títol a aquest post. Segurament equivocar-se assumint les responsabilitat és una de les principals maneres d’aprendre i continuar millorant la nostra feina.  I no és fàcil reconèixer que ens hem equivocat, a tots ens costa. Però quan ho fem ens adonem que és la manera més sana per millorar la relació amb les persones amb les que treballem i  fer equip. I ho dic volent fugir dels missatges dels coachs que et diuen que tot radica en tu i que si no millores és perquè la teva actitud no és suficientment positiva.

Perquè a vegades ens equivoquem perquè l’estructura organitzava que ens envolta no ho facilita. Moltes hores a la feina, molts projectes, molta producció, equips competitius, companys ara contents ara enfurismats, etcètera no ajuda a crear un clima per encertar (no equivocar-se) i tampoc per convertir les errades en eines d’aprenentatge. Llegia a un professional de la salut que deia “estem anant a un psicòleg quan el que necessitem és organitzar-nos en un sindicat”

I miraré de compartir un parell de errades, d’aquestes que anem fent. Una més prosaica i altra menys amable. Fa molts anys no em vaig coordinar bé amb els companyes i em vaig deixar el centre de treball (equipament sociocultural) obert de bat en bat i amb els llums encesos tota la nit. Per sort, al següent matí estava tot en el seu lloc.

I un altra va ser un tema més personal. No em vaig “cuidar” ni el meu entorn ho facilitava. No vaig posar límits a la feina i em va sobrepassar.   Ara que el feminisme està posant davant de la taula el conceptes de “cures”, hem de profunditzar amb ell amb una mirada col·lectiva. Estic bé, si el meu voltant també ho està. El meu company estarà bé si jo ho estic. I per tant totes aquelles persones amb les que treballo estaran millor ateses. Parafrasejant al mestre Lorenzo Milani “vaig aprendre que el problema dels altres és igual al meu. Sortir-se’n tots junts és la política. Sortir-se’n tot sol és l’avarícia”.

Text d’ Antonio Alcántara

Foto de Chuttersnap en Unsplash

#DiaES #Edusoday2018 #Thefinestjobintheworld