El procés de creació de “Convivència i seguretat humana des del veïnatge”

És alt l’interès que moltes persones estant tenint sobre la temàtica, i la idea és poder seguint treballant-la! Així que donar-vos les sinceres gràcies a totes per l’experiència. A continuació l’explicació de com van anar tot plegat que ha compartit l’Irene Moulas a la web d’Energies Comunitàries. Jo simplement vaig dinamitzar la taula i vaig aprendre mooolt.

 Consulta la relatoria

 Vés a la galeria d’imatges

 Mira el vídeo-resum de l’activitat

“Cuando aterramos en el barrio de la Verneda y conocimos a algunas de las personas y profesionales que estáis en el día a día vimos que el tema de la Seguridad Humana tenía sentido también para vosotras y nos pusimos manos a la obra. En esta edición hemos trabajado junto a las compañeras del Servei de Prevenció y Convivència. La propuesta de esta tarde es el resultado de unos cuantos meses de trabajo junto a ellas y la Cooperativa La Fàbrica. Esperamos que os resulte interesante y provechosa”

Així arrancava l’activitat “Convivència i seguretat humana des del veïnatge” el passat 28 de maig al Casal de barri de La Verneda amb prop de 45 persones i els projectes Camins Escolars, l’associació Madres Unidas Contra la Droga de Madrid, Acció Raval i l’Associació de Veïns i Veïnes Besòs – Sant Adrià, juntament amb la moderació d’Antonio Alcàntara. El taller va servir per compartir la visió d’aquelles iniciatives que ja tenien un recorregut en perspectiva comunitària sobre seguretat amb el veïnatge i teixir iniciatives conjuntes davant problemàtiques del territori de la Verneda. Però, com havíem arribat fins aquí? Ens agradaria fer un repàs pels camins que hem anat traçant i, així, crear una ruta que faci valdre tota la feina feta.

L’embrió

La Seguretat Humana és un concepte que té un històric a l’esdeveniment de la Trobada d’Energies Comunitàries. Vam començar a l’edició del Besòs (maig 2017) on la Cooperativa La Fàbrica, amb el context de les diverses tensions globals i locals sobre la percepció de violència, tenia interès a replantejar el concepte per no fomentar certs discursos militaristes. A l’activitat, “Construcció de seguretat humana des de baix a partir d’estratègies comunitàries”, van participar des del grup motor del Protocol contra agressions sexistes a les festes del Poble Sec, del procés de pau a Colòmbia i del Pla contra la Islamofòbia per establir reptes de futur i se’n va sortir amb la voluntat de crear un projecte més fort i independent que es concentrés a trencar el concepte imperant de seguretat, vinculada directament amb termes com la seguretat nacional i la policial.

La iniciativa era ambiciosa i el context va fer dirigir els esforços en altres àmbits. Així i tot, preparant l’última edició a La Verneda i la Pau es va veure el nexe amb el barri, territori amb una forta tradició de lluites veïnals.

Eureka

És en la primera visita al Servei de Prevenció i Convivència de la Verneda, a finals de març, on veiem que té tota la lògica fer alguna activitat en aquesta línia, ja que ens fan una autèntica radiografia i ens mostren com el veïnatge es troba en moltes situacions de la vida quotidiana que són difícils de resoldre exclusivament des de l’àmbit policial. Una setmana abans ens haurem reunit amb la Núria Torres, tècnica de prevenció de La Verneda i la Pau, qui ens amplia la mirada i ens enllaça amb el Servei.

Així que posem en comú al Servei de Prevenció i Convivència amb La Fàbrica es connecta la necessitat territorial amb l’experiència i els coneixements teòrics. En aquesta sessió destriem les situacions que més afecten el barri; el tipus d’activitat, que hauria de ser més aviat espai de trobada i de reflexió; la importància de convidar a altres col·lectius que parlin en primera persona. Comencem a fer una primera detecció d’agents de la ciutat que podrien nodrir l’aprenentatge i s’albira el Casal de barri de La Verneda com l’espai idoni per desenvolupar l’activitat. Amb aquesta s’inicien les reunions conjuntes entre La Fàbrica, l’SCP i l’equip tècnic d’energies per teixir l’activitat.A mitjans d’abril tanquem les dades informatives de l’activitat (data, hora i lloc). Ja tenim algunes experiències confirmades que vindran a parlar de la seva trajectòria, com Camins Escolars, un exemple de prevenció, participació, infància i seguretat al territori.

Es fa un segon nivell de recerca d’experiències i comencem a analitzar qui es podria convidar, pensant sobretot amb què busquem arribar a la base veïnal. Verbalitzem agents com Serveis Socials, les escoles i els instituts, les Associacions de Veïnes, la policia comunitària i un llarg etcètera. Durant aquest mes també convidem a la Núria Ventura, del Servei de Prevenció de l’Ajuntament de Barcelona i fem moltes visites a diversos col·lectius en aquest sentit: les mares de l’AMPA de l’Escola Els Horts i la seva direcció, l’Institut Salvador Seguí -on també acabem fent una presentació de la Trobada als alumnes per contemplar la possibilitat que facin de voluntaris-, l’Associació de Veïns i Veïnes Besòs – Sant Adrià o Madres Unidas Contra La Droga de Madrid. És a finals de mes que decidim anar a la xerrada ravalera “Parlem de drogues i barri” i convidar Acció Raval, a més de l’interès per conèixer el seu enfocament al tenir problemàtiques similars.

El mes de maig ens serveix per acabar de tancar invitacions i confirmar els col·lectius que parlaran en primera persona de la seva experiència. També configurem el desenvolupament de l’activitat, tenint clar que una part ha d’estar dedicada al treball de grups i que s’han de respondre preguntes, per exemple: Com podem aconseguir que les temàtiques de seguretat no es deleguin a altres cossos? Com les treballem des del veïnatge? Com ens podem responsabilitzar de tot això? L’últim pas el fem en convidar l’Antonio Alcántara a la reunió per coneixèr-nos i estudiar la viabilitat de la seva figura com a moderador, en ser un professional especialitzat i interessat en la temàtica i que fa formació comunitària a la guàrdia urbana. De fet, la relació entre l’Antonio i el Servei de Prevenció i Convivència ha seguit més enllà de la Trobada: han trobat punts en comú i la temàtica està generant molt d’interès.

No ens n’oblidarem

Tant en el procés de creació com en la realització de l’activitat hem viscut moments de gran valor com el discurs d’apoderament de la Carmen Díaz (Madres Unidas Contra la Droga de Madrid), que va venir expressament de Madrid per participar en l’activitat, i l’apropament posterior d’una veïna que, emocionada per les seves paraules, li va demanar el contacte. La lluita veïnal ha estat i segueix sent cabdal a La Verneda i la Pau en matèria de triomfs socials, sobretot des de les Associacions de Veïns, com les revoltes als anys 90 on demanaven equipaments que avui són imprescindibles per al barri, com el Casal o l’escola. Avui, els reptes del barri estan completament connectats amb altres territoris, cada un amb la seva especificitat, com el cas del Raval i l’efecte gentrificador.

És clar que la temàtica és un eix vertebrador a tota la ciutat i que seria idoni començar a plantejar-se nous escenaris com el de les taules de prevenció i la seguretat humana des del veïnatge. Imaginem-nos veïnes, escoles, botigues i altres agents treballant juntes per establir una xarxa de seguretat i fer del barri un espai lliure i sa. “Para que no me olvides” és el llibre recopilatori de Madres Unidas Contra la Droga de Madrid, on aboquen els seus 30 anys de denúncia, exigència i pressió i que pot suposar un exemple d’apoderament i organització veïnal.