La segona trobada de professionals i voluntariat de Joventut. Unes jornades ben interessants a Castelló.

El 2 i 3 de març del 2012 s’ha aquesta trobada al voltant del treball amb joves al municipi de Vila-Real (Castelló).

Ha estat una experiència ben interessant i treballada en la que han creat un itinerari de continguts engrescador.  Han estat realitzades per Món d’Animació amb Felip Kervarec i un equip de treball que estima la seva feina. Un grup de persones encantadores que tant es preocupaven pel sopar, com per muntar i desmuntar la infrastructura tècnica com per fer la presentació de les jornades o el ponents. Un equip professional amb els peus al terra i el cap amb visió de xarxa i  construcció global. Un luxe al que donaven ganes de sumar-se i aportar.

Es van iniciar les Jornades amb Victor J. Ventosa professor de la Universitat de Salamanca i president de Red Iberoamericana d’Animació Sociocultural – RIA. Ens va explicar la necessitat de aprendre a participar. Per tal de desenvolupar aquesta habilitat social és necessari generar un procés d’aprenentatge. A participar s’aprèn participant com sempre diuen la meves col·legues Núria Rodríguez i Marta López.

Vam continuar amb una taula rodona amb el Pep Castellano, professor coordinador EAJ-IVAJ: GVA JOVE, en Ricard Català, professor tutor de la UNED i tècnic especialista en formació professional i en Ximo Càdiz, informador juvenil de Mislata. Van dibuixar el marc formatiu de la informació/dinamització juvenil, del tècnic en Animació sociocultural i turisme i el paper de la formació de l’escoles de l’ EAJ-IVAJ en aquest marc.

Clar i encantador el Ximo Càdiz va parlar de la seva experiència personal en la definició del marc laboral del Informador Juvenil al planeta INCUAL. Em va fer pensar en el procés que espero s’obri dintre de poc per definir les competències bàsiques per el formador de circ d’infància, joventut o circ social. Amb Ricard Català em va quedar pendent preguntar sobre el fet de que Turisme s’incorpori a la formació de l’Animació Sociocultural. Dos elements que poden tenir un procés similar però uns objectius tan diferents com combinaran a nivell educatiu? I amb Pep Castellano se’m va reafirmar l’idea de que les entitats, i per tant l’Ateneu, han d’introduir les formacions dels membres del projecte i així la Formació de Formadors de Circ Social que fem agafa molta força.

El dissabte 3 de març vaig obrir la Trobada explicant la experiència de l’Ateneu Popular 9 barris i el circ social. Va ser un plaer trobar la sala plena amb 150 persones a les 9.30h del matí d’un dissabte. A través de la lluita social, la gestió participativa i la cultura com eina transformadora vam navegar pel projecte Ateneu, fent ponts entre la pràctica i la teoria.

Va continuar en Ximo Cadiz, de nou amb força comunicativa ens va plantejar la crisi com la mare de tots els problemes i la necessitat de decréixer i intervenir des de la participació i no des del  participacionisme. Concepte desenvolupat també per altra animador ben interessant l’Antonio Moreno que ens planteja la participació com a eina transformadora que ha de fugir de ser utilitzada com entreteniment o distracció.

Després de l’Assemblea de l’Associació professionals de joventut de la CV es va obrir una presentació d’entitats juvenils de Villa-Real que ens va evidenciar un ventall ampli d’iniciatives i la bona salut del municipi respecte a la a participació i les seves ganes de transformar el món.

Vam acabar amb la intervenció d’Ezequiel Ander-Egg, un ancià sense complexes i divertit amb ganes de viure i de transmetre l’amor pel món i per les persones. Una conferència divertida, carregada d’exemples i anècdotes on treia voluntaris per escenificar i on feia viatjar a l’auditori a través d’emocions lligades a les idees que plantejava. Va parlar sobre “La cultura com antídot davant la crisi”. Em va encantar la idea de que l’animador ha de ser intel·ligent emocionalment i ha de dir t’estimo sense cap por!

En definitiva unes jornades ben interessants on he pogut copsar que a Castelló hi han ganes de transformar el món des de l’Animació Sociocultural i que davant de les situacions que estem vivint la nostra feina (remunerada o voluntària) té molt de sentit.

M’agradarà acabar aquest petit article/resum amb la definició que un dels coordinadors de la Trobada i col·lega apreciat, en Mario Viché va escriure fa un temps. L’he he recollit de llibre d’ Ezequiel Ander-Egg (2008) “Léxico del Animador Sociocultural”:

 “L’Animació Sociocultural és un procés que surgeix al si dels grups socials, els quals mitjanaçant la participació activa dels seus membres, seràn capaços de generar cultura”

 Antonio Alcántara, 4 de març 2012