Trobada entre Escoles Infantils de Circ de Catalunya

Skate: A l’Ateneu no formem artistes, sinó persones. Darrera d’aquesta idea, hi ha la intenció de que els nens i nenes treballin aspectes alternatius a altres àmbits: tenir consciència del propi cos, no tenir por, no tenir vergonya, l’ajuda mútua, i d’altres valors i aspectes que es desenvolupen progressivament mitjançant les diferents disciplines circenses. Partim de la seguretat del nen, i a partir d’aquí, es porten a terme diferents ensenyaments amb una gran qualitat tècnica: dansa, trapezi, malabars, equilibris acrobàtics. Oferim una activitat extraescolar física no competitiva i que és molt lúdica. Vénen per divertir-se, i  per aprendre i fer-ho bé. Els hi agrada el circ. Treballem la cultura de l’esforç i la superació personal intentant esborrar els seus límits. A l’hora de formar els grups, es prioritza els nens del barri, als quals es reserva el 60% de les places. Aquest criteri respon a la història del projecte i a la idiosincràsia del barri on hi han molt poques activitats de qualitat per als nens. Treballem amb grups reduïts d’alumnes, entre sis i nou. Hi ha tres nivells: de sis a vuit anys al nivell d’iniciació; de nou a onze anys, a nivell intermedi i de dotze a catorze que fan a l’últim nivell. A partir dels catorze anys, poden continuar si volen a l’escola juvenil, fins als disset anys. Aquesta escola neix per donar resposta al buit que hi havia a nivell formatiu entre la escola infantil i l’escola professional.

Anna: A Quina Gràcia ens marquem, com a objectiu pedagògic, potenciar la creativitat. L’ensenyament de les tècniques circenses porta a que els nens i nenes descobreixin i investiguin a partir del joc. Tenim d’altres objectius més específics com a resposta per a demandes especials de nens amb unes circumstàncies socials complicades. Treballem el respecte. Hi ha unes normes, una disciplina que s’ha de respectar. Portem a terme una responsabilitat educativa important vinculada a ensenyar a ser, a estar, a més a més de centrar-nos en l’ensenyament del circ. Això té un valor social espectacular. Treballem sempre des de la seguretat.. Incloem les tècniques d’equilibris, trapezi, malabars, acrobàcia i clown. En funció de les persones que formem l’equip de formadors, podem oferir coses diverses d’acord amb les potencialitats que aportem.  Hi ha un màxim de quaranta places, no més de deu alumnes per professor. Treballem molt la consciència de grup, i l’ambient que s’aconsegueix és molt positiu, molt familiar, i els nostres alumnes són, sobre tot, nens i nenes del barri, encara que també en venen de fora. Som  una escola molt nòmada. Estem en un moment complicat, no tenim un espai físic fixa. Som una escola en perill d’extinció. Ara estem en un espai cedit (el gimnàs d’un escola d’idiomes i d’adults). Les condicions per treballar no són molt bones. Hem intentat millorar aquest aspecte, reunint-nos amb la tècnica de cultura del barri, però no ha hagut resposta. Aquí s’inicia la càrrega del procés de tenir que buscar espais. L’aposta és sempre particular, no de l’Administració.

Serena i Tin: Nosaltres tenim diferents grups, i treballem amb nens des de els tres anys, la circomotricitat. Es comença amb jocs, i poc a poc es van introduint tècniques com ara l’equilibrisme o el trapezi. És molt progressiu i sense forçar res. Després tenim dos grups de vuit a dotze anys. Treballen tècniques com l’equilibrisme, malabars, tècniques aèries i piràmides. S’alternen una setmana de treball lúdic i creatiu, i altra  de formació física i tècnica.Estem veient, a mida que passen els anys, que les generacions són més “digitals” que “físiques”… al youtube i la realitat virtual en el que viuen fa que als més petit li costa coordinar, saltar, comunicar-se,… i els joves, a vegades, posen en dubtes el professors perquè tenen referents del youtube que no són a mida amb les seves capacitats.  Som una escola nova. Només portem tres anys, i veiem que hi ha continuïtat. L’any passat contàvem amb el suport de la Regidoria d’Esports, i això va fer que tinguéssim més alumnes matriculats. Aquest any ja no vam comptar amb aquest suport. Han eliminat la subvenció i això ha provocat que molts dels nostres alumnes no puguin pagar la quota. Aquesta quota serveix per a cobrir les despesen bàsiques de l’escola: electricitat, assegurances, material… Els professors externs cobren, mentre nosaltres, que som els fundadors estem treballem gratis perquè és un projecte pel que hem apostat i que esta en fase de creixement. La preocupació és la de que el dia que no puguem fer-ho, com continuar? El circ no està subvencionat, com passa amb altres disciplines. Sense aquest recolzament econòmic és molt difícil fer-ho.

 Heu dit que la vostra aposta educativa no és competitiva. Creieu què és important la realització d’un espectacle de final de curs?

Skate: A l’escola sempre sorgeix aquest debat. S’insisteix en que l’espectacle de final de curs no és el més important, però després estem un trimestre sencer treballant en clau de final de curs. Cada professor prepara la seva tècnica amb el grup. Els nens s’ho passen bé. Es combina la tècnica de circ amb el teatre i el dia de la funció és molt especial: la tensió, la vivència és molt intensa. Quan acaba la funció i reben l’aplaudiment és un moment màgic, i molt motivador per l’any següent. Es dónar protagonisme a tots els alumnes i se’ls consulta que volen fer. Desprès els professors prenen la decisió final, d’acord amb la que considerin la millor opció entre les suggerides, la que doni més joc, que no sempre és la més popular. Es consensuen les tècniques per a crear l’espectacle. Fer participar als pares en l’organització és molt positiu (vestuari, maquillatge…) perquè poden entendre la complexitat de crear l’espectacle.

Serena i Tin: El primer any vam fer un final de curs. Eren els alumnes els que triaven el que volien fer, que era el que els hi sortia millor.Pels més petit els professor deixava escollir la tècnica però feia ell la creació del numero. Pels joves tot el procés creatiu se’ls hi deixava que fos creació pròpia. Els professors jugàvem el paper de guies, de suport, d’acompanyament, però permetent el màxim de llibertat. El segon any d’escola no s’ha pogut fer el final de curs pels problemes que vam tenir amb la nevada del març 2010, ens vam quedar sense carpa i no vam poder terminar el curs. Aquest any tenim previst fer-ho.

Anna:Nosaltres fem una classe oberta al trimestre per tal que els pares puguin veure l’evolució dels nens. S’explica als pares i als nens que a l’espectacle no podran fer totes les tècniques perquè no és una mostra, i no pot durà tres hores. Aquest any estem buscant un espai per fer el final de curs.

A nivell de continuïtat formativa, quines opcions tenen els alumnes una vegada acaben l’escola?

Anna:Al no tenir un local fixa, no ens podem plantejar la continuïtat d’una escola juvenil. Aquesta precarietat fa que hi hagi problemes per a donar continuïtat al projecte. El que fem nosaltres és orientar als alumnes que vulguin continuar a l’escola juvenil de l’Ateneu i l’altre opció és fer tallers regulars per exemple al circ petit però és a Pineda i molts dels joves que volen continuar encara no tenen edat per desplaçar-se sols.

Quin és el paper que juguen les escoles a l’àmbit de la formació en circ?

Anna: sobre tot és una descoberta, una alfabetització de l’art circense. Contribuïm no només a la possibilitat de crear futurs artistes de circ, sinó també a generar un públic de circ. Ensenyem a veure i a consumir circ. També estem generant una “cantera”.Hem d’afegir la nostra contribució a la formació en valors. Mostrem que quan s’esforcen i treballen en equip hi ha un resultat. Ajudem a netejar la visió del circ i a dignificar-lo.

Skate: Tot això que els hi donem als xavals, crec que és una experiència que hi perdura. Els donem una possibilitat d’expressar-se i a alguns els hi va molt be per superar, per exemple, la seva timidesa. I això els hi servirà a la seva vida. Potser que també hem generat frustració en alguns casos, i que no ho hem fet bé. No sempre tot és perfecte. Però sempre hem treballat la creativitat, l’expressivitat. També ens trobem experiències molt positives, com per exemple els pares que et diuen que “la meva filla, quan bé aquí s’obre, se sent persona”. Podem observar que alguns problemes que porten els nens, quan venen aquí, en molt poc temps es perceben canvis molt importants. És també una influència positiva la barreja d’edats. Els grans ajuden als petits, i els petits als grans en allò que poden. Es genera una relació de respecte i d’ajuda.  La mateixa disciplina del circ, comporta un conjunt d’aspectes educatius dels que moltes vegades no ets ni conscient com educador.

Com veieu les escoles d’aquí a cinc anys?

 Skate: Plenes de gent. Els xavals estan molt contents, els pares també. De vegades algú pare em diu: “la meva nena ha estat tota la setmana sense anar al col·legi, perquè ha estat malalta amb febre, en canvi, no ha consentit perdre’s la classe de circ.”

Anna: És una alternativa a lo que existeix. Creiem molt. Nosaltres, com a educadors sabem que funciona molt bé. Però suposa molta energia sense resposta. I francament tinc els meus dubtes de cares al futur.

Serena i Tin:  Hi ha demanda. Al final hi haurà resposta. Descentralitzar l’oferta estaria molt bé, així com trobar artistes que es volguéssim dedicar a la formació. Ens caldria preguntar-nos si això hauria de passar per una aposta política, i com podria afectar a la nostra llibertat. Ara tot passa per la decisió de l’artista.

Anna: Jo no veig que hi hagi “una escola a cada barri”. Normalitzar la formació ajudaria a que hi hagués una oferta allà on hi hagués una demanda.

Skate: Com artistes tenim una sortida professional molt interessant. Quan ensenyem, passem la motivació, i això es un valor afegit. També com artista aprens molt quan has d’ensenyar.

Anna: Els cursos de formació de formadors són una eina molt important. Et permet aprendre molts recursos. Regular aquest sector permetria que l’ intrusisme quedés molt regulat. Ens hi trobem que a les colònies o campaments d’estiu hi ha molts monitors que fan un taller de circ. El problema és que molts d’ells no saben fer-ho.

Serena i Tin: Les iniciatives que provenen de part dels educadors (artistes que ens dediquem a la formació), són molt més interessant que les iniciatives que provenen dels Ajuntaments, perquè es plantegen des del coneixement de la disciplina. Hem de mantenir la nostra llibertat a l’hora de decidir sobre els aspectes més apropiats per a la formació, però amb suport econòmic.

Anna: La formació de formadors ha de partir dels artistes que volen reciclar-se professionalment i dedicar-se a la formació. És una manera de mantenir la qualitat educativa a la nostra disciplina, i limitar que qualsevol que no fos artista volgués, pogués crear una escola.

Skate: Els diners són importants. Hem de parlar d’ells. Hi ha gent que està fent tallers de circ i que no sap res de circ. S’ha de regular. Si va algú, ha de ser algú que sàpiga. També s’haurien de regular altres aspectes, com per exemple el preu que s’ha de cobrar l’hora.

Serena i Tin: nosaltres no podem contractar a ningú. Tot el que podem fer és treballar amb factures, lo qual suposa un problema també per a les persones que estan treballant.

Anna: Nosaltres també treballem en base a factures.

Skate: Des de l’Ateneu, es va regular i vam passar a contracte d’acord amb les possibilitats del projecte i les necessitats del professorat.

Algunes dades:

Escola Infantil de Circ	Any de creació	Nº de places	Franja d’edat	Nº de professors/es	Durada del curs
Ateneu Popular 9Barris	1994	90	6-14	11	octubre a juny
Quina Gràcia	2001	40	6-14	4	octubre a juny
Circ Petit	2008	70	3-15	4	octubre a juny

11 d’abril 2011

Més informació:

Escola Infantil de Circ El Circ Petit

http://www.elcircpetit.com/

Escola Infantil de Circ Quina Gràcia

http://www.apcc.cat/circ-a-catalunya/formacio/5/escola-de-circ-infantil-quina-gracia

Escola Infantil de Circ Ateneu poplar 9Barris

http://ateneu9b.net/