Circ i Hip-Hop per a la inclusió social. Seminari Europeu a Paris

Amb en Toni Llotge i en representació de l’Ateneu Popular 9Barris hem assistit, convidats per l’organització, a aquestes jornades organitzades per Le Plus Petit Cirque du Monde. Ha estat del 22 al 24 de març del 2012 i el seu objectiu ha estat posar en el cor de les polítiques culturals i socials europees les arts del circ i les cultures emergents com a eines d’inclusió social.

Ha estat una trobada diferenciada en dos grans parts. La dels professionals vinculats al circ social i les cultures emergents articulat a partir del xarxa European Youth Circus And Educational Network Caravan i un altra  amb format de Col·loqui Internacional realitzada a l’Universitat de Paris-Sud on la participació dels alumnes d’Animació sociocultural i polítiques publiques va ser molt interessant. La primera ha estat un espai de trobada i de compartir projectes en funcionament i en la segona hem pogut profunditzar més sobre la teoria, debatre i discutir amb un ventall més ampli de persones. Aquí pots veure el programa.

Les cultures emergents estan trobant un espai idoni per la seva expressió en la barreja amb el circ. Les fronteres es trenquen per permetre el mestissatge entre el parkur, el breakdance, el hip hop i el circ. Les expressions culturals del jovent, pròpies del barriades més perifèriques de les gran ciutats, troben un vehicle d’expressió i de cohesió social a través dels centres culturals i la creació artística.

A la taula rodona a la que vaig participar havíem de respondre si el circ social i les cultures emergents eren la resposta adequada per al públic amb el que treballem? La resposta és sí. Sobre tot, perquè l’expressió artística ve donada des dels joves. Nosaltres posem els mitjans i el marc per que es converteixi en un pràctica educativa que els hi permeti créixer com a persones. Vaig respondre des de l’experiència de Nou Barris i a partir del desenvolupament de quatre conceptes: “Cultura Jove”, “Intervenció Directa”, “Treball Comunitari” i “Finalitat Pedagògica”. Pots descarregar  la presentació clicant a la foto.

Les Jornades tenien un programa molt intens i atapeït fent que hagués de seleccionar la resta de tallers i seminaris on participava.  Apuntaré a continuació alguns conceptes i idees que em va fer reflexionar.

Escoltar a Thomas Bencteux de la Federació  de Parkur francesa em va fer pensar en que una federació d’aquest tipus em resulta impensable a Barcelona. Quina capacitat per treballar amb un objectiu pedagògic i alhora sobreviure als problemes amb la policia i les iaies que es deriven de l’utilització de l’espai públic.

Em va encantar escoltar a Katérina Flora de Le Plus Petit Cirque du Monde responsable pedagògica i artística que va plantejar la idea de barrejar arts per barrejar públics i barrejar públics per barrejar cultures. Així el circ i les cultures emergents es converteixen en un objectiu de transformació social.

Piia Karkkola de la Univeristat de Tampere (Finlàndia) va presentar el llibre de bones pràctiques de circ social que han elaborat i va explicar el procés d’investigació que estan realitzant per generar mètodes d’avaluació segons tipologia de projectes (població, objectius, llocs,…). En alguns anys podrem tenir indicadors d’avaluació que es convertiran en indicadors de referència per millorar la nostra practica educativa. Està clar que el circ necessita d’estudis, tesis i investigacions que demostrin la força capacitat educativa i de transformació que tots els que en dediquem veiem que té.

Alhora, i com a contrapunt, en Jean Hurstel president de la xarxa europea Banlieux d’Europe va posar sobre la taula el perfil del formador en circ social i una contradicció al concepte de circ social que portem temps parlant. Sobre el perfil de formador en circ social va plantejar la necessitat de permetre la barreja entre l’educació artística i l’educació social. Beu del dos àmbits i per tant ha de tenir un perfil que doni sortida a aquestes competències. Ha de trencar la frontera de l’art i la del social per generar un nou espai comú. I com a contradicció va plantejar  que  el concepte de circ social ens permet conceptualitzar una pràctica educativa però alhora posem una etiqueta sobre la població que participa d’aquest tipus d’activitats. Pots accedir a un projecte de circ social però no a un de circ juvenil. Un és gratuït i l’altra es paga. Un és per persones en situació d’exclusió social l’altre pels “normalitzats”. I ja sabem que “normal” és un dels programes de la rentadora.

Alhora aquests col·loquis permeten la trobada informals amb altres projectes dels que m’agradaria destacar a Adolfo Rossomando de l’associació Gioccolieri e Dintorni  i editor de la revista Jugglingmagazine que esta fent un treball molt maco a Itàlia  per la  la difusió del circ i per la formació de formadors en circ per infants i joves; i també a Esther Gagnier i Emmnauel Bochud de l’Acció Social del Cirque de Soleil, de la mà dels qual vam conèixer la reestructuració organitzava a l’àmbit social de la seva empresa i vam estudiar possibilitat de tornar a realitzar una formació de formadors en circ social a Barcelona.

El circ i les cultures emergents són una gran eina per a la inclusió social, sempre i quan sorgeixin o s’integrin d’una manera natural en les expressions culturals dels joves alhora que generin espais de trobada entre diferents realitats socials , culturals i econòmiques. Aquest treball ha de permetre el creixement dels i les joves com a éssers crítics i autònoms capaços d’analitzar la seva realitat i transformar-la.

 Antonio Alcántara Alcántara