Vés al contingut

Si em necessites, xiula! o aquelles coses que ens uneixen.

L’entrada al Teatre de l’Ateneu Popular 9Barris està presidida per una foto gegant en blanc i negre d’una dona jove, amb un vestit,  que mira amb un mig somriure a tothom que entra.

Els més joves sempre ens hem preguntat qui és aquesta dona, que fa aquí penjada. Més d’un cop els majors de l’Ateneu ens deien el nom però se’ns oblidava.

La dona de la foto és la Montserrat Roig. Tal com la descriu en Toni Llotgeuna escriptora que no ha tingut similitud encara, feminista, d’esquerres i republicana en un temps difícil anomenat la “transició” on la seva veu era clara com l’aigua”.  Un dona que va esborrar l’amnèsia sobre els deportats republicans al camps de concentració nazis. Va morir d’hora i amb els seus escrits va il·luminar tota una generació. Tant com per a que els grans de la casa tinguin penjada la seva gran foto.

La escriptora Montserrat Roig. Aquesta no és la foto de l’entrada del teatre de l’Ateneu. Si la vols veure hauràs de venir.

L’any passat li van retre un homenatge coincidint  amb la publicació del llibre ‘Diari d’uns anys (1975-1981) a cura de l’editorial Acontravent, un recull antològic dels articles més incisius i punyents de qui va reblar que “la cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini”.

La foto està penjada a l’entrada del teatre per què en Manel Ladrón i Cobos (altre enamorat de la vida) la va evocar a l’Ateneu amb unes lectures dramatitzades per un col·lectiu que feia teatre, aquella posada en escena va rodar per tot 9barris i algun lloc mes de Barcelona. La foto formava part de la escenografia. Un cop finalitzada la posada en escena la foto va estar a punt de desaparèixer i gracies altre cop al Manel  es va penjar a l’actual ubicació. No hi cabia altre lloc.

“Si em necessites, xiula” és el llibre essencial, que va escriure la Isabel Clara-Simó, per saber qui era Montserrat Roig  i intentar imaginar tot el que ens hauria pogut aportar de no haver mort tan aviat.

“Si em necessites, xiula” és també la frase que em deia el meu bon amic Xavi Artal quan em trobava passant per un mal moment personal. Tot gira, tot es tanca, tot té un sentit amb aquelles coses que ens uneixen!

Categories

9Barris, Cultura

Etiquetes

, ,

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: