Les coses que passen quan és el carter del barri qui fa el pregó de la Fira d’Entitats

Alguna cosa especial passa, alguna relació diferent hi ha, algun sentiment de pertànyer i construir comunitat ha d’existir quan les entitats i associacions del barri del Gòtic de Barcelona li han demanat al seu carter, en Xavier Artal, que faci el pregó de la Fira d’Entitats del Gòtic el dia de Sant Jordi del 2013.  I ell il·lusionat els ha fet una carta ben curiosa.

Aquí pots descarregar el pregó sencer.

      El Gòtic, a 23 d’abril del 2013

Diada de Sant Jordi

 Benvolguts veïns i veïnes.

El dia que una “responsable” de l’organització d’ aquesta mostra em va demanar si podia fer el pregó, la veritat que em va fer molta il·lusió i de seguida vaig dir que si, sense meditar, amb aquest posat que tenim els mediterranis quan ens deixem anar per les emocions.

No havia donat ni tres passes del meu repartiment , per què com podeu veure es evident que treballo de carter,  quan una tremoló em va comença a pujar per les cames, i de sobte, tot jo,  en vaig convertir en una mena de flam de gelatina, o com hagués dit el meu pare, un andalús de socarrell vingut a Barcelona “me temblavan  las canaillas”.( mes o menys com ara mateix).

Tot plegat em va venir un pensament, Em quin sidral nano t’has fotut!!.

Però res aqui estic a la plaça de la Mercè amb un munt de veïns i veines. Genio y figura hasta la sepultura. Y Ole!

I com no podia ser d’un altre manera, m’he decidit fer-vos una carta. Segurament la carta més rara que rebéreu en la vostra vida, es clar.

Que per què? On s’ha vist que el mateixa persona que  l’escriu, el remitent, és a la vegada el personatge que us la porta, el carter i a sobre ha obert el sobre  i us ho està llegint en públic el contingut als destinataris.

Acabo  de trencar decennis, que dic jo centenars d’anys de cultura epistolar. Quina barra!

Però us demano un polsin d’imaginació. Deixeu-vos anar per la màgia d’aquesta diada laborable, que és tan bonica com rara.

Rara? Si homes es clar!. Per que quin sentit te, que d’un acte bèl·lic, la mort d’un Drac travessat per la llança  d’un sant, Sant Jordi, muntat a cavall, els catalans i les catalanes haguem convertit aquest dia en la diada dels enamorats, on intercanvien, per sort ara sense sexismes, llibres i roses entre totes les formes possibles de parelles. És bonic o,i? He que si…

Son la imaginació i la creativitat, dos del valors que ens permeten construir  la  nostre vida, en aquest context de crisis social i econòmica, on els que ens manen, ’ha decidit rescatar abans el món financer i els bancs , que al veïnatge, que a les persones.

Permeteu-me que us demani un petit esforç durant la vostra visita a  aquesta mostra. Camineu lentament. Mireu amb ulls d’inquietud. Pregunteu, que feu? i sentiu la resposta amb atenció, hi ha molta saviesa .Deixeu-vos impregnar més enllà de la  vostre pell, del que succeeix al vostre voltant.

Trobareu, un món d’emocions, de riures i somriures: tendresa , constància, alegria, harmonia, companyerisme, que barrejat amb el treball en xarxa , l’intercanvi de coneixement i la voluntat de ser participes de la presa de decisions conformen tot plegat, la construcció del bé comú, de lo públic,de lo comunitari, com una eina absolutament necessària per una existència digne i socialment justa d’aquest viatge que es la vida.

Trobareu entitats de lleure, de joves i  d’avís més joves encara. De llibres i de cultura popular, de gent de tots el mons possibles, i d’equipaments amb una gran voluntat de servei. Mireu, pregunteu, indagueu, però sobretot feu-los vostres, de tots i totes.

De ben segur que llavors alguna cosa dins vostre és moure, començaren a aparèixer mariposas en el estómago, con diuen a Cuba.

I és clar, SI SE PUEDE, canviar la realitat, i que millor fer-ho des de la càpsula mes petita que conforma el nostre món.

Em refereixo al nostre barri, al nostre carrer, des d’una mirada i un pensament socialment just i universal.

I bé, totes les cartes tenen un comiat. El meu serà dir-vos: Fins demà que penso venir a trepitjar de nou aquests carrers del Gòtic.

I fins aquí: vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquesta carta ja s’ha fos. I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquesta carta s’ha acabat

VISCAR EL GOTIC, VISCA SANT JORDI I PER SUPOSAT VISCA EL DRAC.

 En Xavier Artal i Gràcia, el carter del Gòtic

La notícia va sortir al Periódico de Catalunya

El Cartero (Real) del Gòtic

La Noticia també a l’Informatiu de TVE