L’autogestió de l’skate a la ‘corba de la mort’

Article publicat al Setmanari La Directa 11 de novembre del 2013.
El dissabte 9 de novembre gairebé cinc-cents joves van participar al Festival Hell Curving Party 2013 a les pistes d’skate de Via Favència, al districte barcelonès de Nou Barris. Un festival pensat per petits i grans alhora que manté l’esperit transgressor dels seus organitzadors. I així elpresenten: “el festival més caòtic, luxuriós i desenfrenat de la temporada”. La festa va començar a la tarda donant peu als patinadors més joves a jugar a les pistes i va continuar amb exhibicions i competicions desenfadades en les quals es podien guanyar les dessuadores o els patins commemoratius del festival elaborats pels mateixos joves al Kasal Jove de Roquetes. A la nit van començar els concerts, mentre s’encenia un foc a la part més alta de la corba. Així, alhora que sonava la música els patinadors més agosarats patinaven entre les flames. Els grups que van actuar van ser Los Tronchos, The Gundown, Assac! i Crack del 29.

Un festival i unes pistes d’skate ben especials
Tot va ser impulsat pels joves que utilitzen les pistes amb el suport dels patinadors de més edat, el Kasal de Joves i la resta d’associacions del barri. En Ramiro, un dels més veterans de les pistes, diu que “tots aquests anys a l’skatepark hi ha hagut un treball associatiu, en el que molta gent s’ha involucrat”. Donant un exemple ben clar, en Mario –un patinador dels veterans– explica que “seria l’any 1995 quan es va muntar la primera concentració, amb una taula de so, una ‘burra’ i poc més. Ara mira la moguda tan potent que és.” Alhora en Jordi i la Clara, dos dels joves patinadors que organitzen el Festival, coincideixen a dir que “s’està mantenint l’esperit de lluita i autogestió a través de l’skate que s’ha portat a terme durant molt de temps”.
La lluita per l’autogestió de les pistes d’Skate
Des de la inauguració de les pistes l’any 1992 –en motiu dels Jocs Olímpics–, diverses generacions de patinadors han denunciat la precària situació en què es troben. Una sèrie d’accions realitzades pel mateix jovent ha marcat la seva història.
Era l’any 2003 quan s’iniciaven les obres d’ampliació de la Línia 3 del metro de Barcelona entre les estacions de Montbau i Canyelles. L’Ajuntament va cedir a l’empresa constructora les pistes d’skate de Via Favència com a lloc per emmagatzemar el material d’obra. La gent jove del barri no ho dubtà ni un moment. La tarda del dia que la constructora va començar a posar les tanques per aïllar l’espai, prop de 80 persones les van tirar a terra. Alguns dels participants recorden que hi havia joves que patinaven o d’altres que s’estaven a les pistes, joves del Kasal Jove de Roquetes, joves de Can Masdeu i joves a títol individual.
Tres anys més tard els mateixos joves van fer les millores que l’Ajuntament no hi feia. Van introduir un camió formigonera a l’skatepark i van fer l’ampliació que es va batejar com “corba de la mort”, on més tard es va iniciar el Festival “Hell Curving”. Ells mateixos van planificar, executar i gaudir de l’obra.
El mes de maig de 2013 van denunciar amargament que l’ajuntament no feia el manteniment de les pistes i quan ho feien els joves eren multats pel consistori. L’Albert, un dels joves skaters ho resumia així: “uns dels problemes és que ni fan, ni deixen fer. Ja ens espavilarem, però almenys que no ens posin més impediments”. Alhora que passava tot això, l’alcalde Xavier Trias organitzava els X-Games i prometia que es farien millores a diferents pistes d’skate de Barcelona. Entre elles, les de Nou Barris. Després de trascendir que els X-Games no tornaran a Barcelona, els joves han fet vàries reunions amb l’Ajuntament i els arquitectes per definir la remodelació de l’espai. Carlos Pérez, del Kasal Jove de Roquetes, reclama que el que volen és poder tenir la gestió de les pistes “i poder treballar-ho nosaltres mateixos. Som un col·lectiu que des de fa més de 20 anys estem treballant per l’autogestió d’aquest espai. Volem una pista pel veïnat i feta pel veïnat”, conclou.
La construcció col·lectiva, el suport veïnal, l’autogestió i el relleu generacional han marcat la vida de les pistes d’skate. “Els que ens hi hem fet grans podem estar molt orgullosos i donar tot el suport a la gent que segueix construint diàriament les pistes i el barri”, conclou en Fran, un altre dels patinadors més veterans.
Categories