En perill la gestió ciutadana del Casal de Barri l’Harmonia

La Gestió Ciutadana del Casal de Barri de Sant Andreu de Palomar –Barcelona– està en perill. La Plataforma d’Entitats de l’Harmonia denuncia que l’Ajuntament de Barcelona no vol acomplir els acords que van establir amb ells el juliol d’aquest any, excusant-se en el fet que hi ha una altra entitat que vol accedir a la gestió. Es tracta d’una entitat anomenada Associació Iniciativa Andreuenca, que no compleix els criteris bàsics del marc normatiu de la Gestió ciutadana. La Plataforma d’Entitats de l’Harmonia convoca el pròxim dissabte 23 de novembre a les 12h a la Plaça Orfila per exposar públicament aquesta situació i difondre el seu projecte.

Article publicat a la Directa. 18 novembre 2013

“Ara, més que mai, comptem amb vosaltres per seguir somiant. Comptem amb vosaltres per fer realitat aquest somni col·lectiu”. Així comença el comunicat de la Plataforma d’Entitats l’Harmonia. Una Plataforma que funciona des de fa més de 8 anys i que està formada per dotze entitats de caràcter social, cultural i de lleure, i que compten amb prop d’un miler de persones associades. El seu principal objectiu és el projecte de gestió del casal de barri de Sant Andreu de Palomar, dins del recinte de la Fabra i Coats.

Tal com ells diuen –en el comunicat que han difós–, durant tot aquest temps han recollit “les inquietuds i les necessitats” de veïns, veïnes, entitats i col·lectius per tal de conformar un equipament “de i per a tothom”, establint sinergies, i sumant complicitats. Han realitzat sis edicions de les Festes de la Primavera, set calçotades populars al carrer, xerrades, debats, concerts i espectacles.

Alhora han mantingut una relació de corresponsabilització amb l’Ajuntament de Barcelona, seguint els processos de participació que el Districte de Sant Andreu ha proposat, i han fet un seguiment intensiu de l’evolució de l’equipament, incloent-hi el disseny dels espais interiors de l’edifici, que són fruit d’una proposta que la Plataforma va entregar al Districte.

Una entitat “fantasma” proposada per l’Ajuntament
El passat mes de juliol, l’Harmonia i el Districte van acordar fixar l’1 d’octubre, com la data a partir de la qual començarien a establir les condicions de la gestió de l’equipament. Si cap més entitat arrelada al territori hi mostrava interès, la gestió seria adjudicada a l’Harmonia de manera directa, “per mèrits reconeguts a un projecte sorgit des de la ciutadania i avalat pel teixit comunitari”, tal com es recull en el recent marc normatiu que l’Ajuntament de Barcelona i la Plataforma de Gestió Ciutadana de Barcelona estan a punt de signar.

El 3 d’octubre i per correu electrònic el consistori els va informar –per sorpresa– que l’Harmonia no era l’única entitat interessada. La Federació d’Ateneus de Catalunya i l’Associació Iniciativa Andreuenca es presentaven. Cap d’aquestes dues entitats incorpora “l’arrelament territorial, la trajectòria i l’aval associatiu” necessaris per optar a la gestió. Tres característiques que marquen el model de Gestió Ciutadana. Davant d’aquesta situació, la Federació d’Ateneus de Catalunya va decidir fer-se enrere i retirar la seva candidatura. De la segona entitat, Associació Iniciativa Andreuenca, es sap ben poca cosa. Apareix al registre d’entitats però no hi consta cap altra informació. Ni a internet. Les entitats de l’Harmonia pensen que es tracta d’una entitat nova, creada amb “un únic propòsit”.

Per la seva banda, el Districte de Sant Andreu sembla disposat a fer cas omís del marc normatiu creat conjuntament amb la Plataforma de Gestió Ciutadana de Barcelona i prepara un concurs públic amb la justificació que hi ha més opcions al territori.

La Gestió Ciutadana un marc de gestió “participatiu i arrelat” a la comunitat
La Gestió Ciutadana fa referència al fet que una associació sense ànim de lucre i arrelada al territori gestioni un equipament de titularitat pública amb voluntat de fomentar la participació i transformar la comunitat. La participació veïnal és el motor de dinamització i transformació, es dóna una participació directa, horitzontal i sense intermediaris. Alhora es treballa amb una visió pedagògica que pretén generar un procés d’educació per a l’autonomia i la responsabilitat. L’autogestió dels recursos públics des d’una comunitat arrelada a un territori és un model que s’adequa més a la realitat de la seva comunitat i a les seves necessitats. Els trets que defineixen el model de Gestió Ciutadana segons la Plataforma de Gestió Ciutadana de Barcelona consisteixen bàsicament en què estigui realitzat per una entitat representativa i avalada pel territori/sector; que compti amb un projecte de barri de gestió d’un equipament o projecte d’interès general; que disposi d’un acord de col·laboració entre l’entitat gestora i l’Ajuntament, amb qui s’estableix una relació de partenariat, formalitzat en un conveni; i, alhora, que hi hagi el compromís de promoure canals de participació, oberts i transparents, a la ciutadania i entitats.

“A l’Ajuntament, li ha costat molt d’entendre aquesta realitat. No podem estar subjectes als mateixos acords normatius que una empresa privada que gestiona un equipament. La nostra és una realitat diferent avalada per anys de treball i pels resultat que té”, diu Xavier Artal, president de Bidó de Nou Barris, l’entitat gestora de l’Ateneu Popular 9 Barris, equipament de Gestió Ciutadana amb més de 35 anys d’història. La mateixa plataforma ho presenta així, “donada la trajectòria històrica de les últimes dècades en la gestió d’equipaments i serveis públics, creiem que la Gestió Ciutadana és el millor model de gestió, a nivell de democràcia directa, participació, cohesió social i proximitat; ja que és un model on la societat organitzada de forma voluntària assumeix la responsabilitat de gestionar i dinamitzar un sector o territori.” I, a més, dóna xifres. Hi treballen, directament contractades per les entitats, més de 100 persones i més de 500 d’indirectes. Hi participen de forma voluntària i continuada més de 1.400 persones. Donen servei de manera polivalent i continuada a més de 450.000 persones en una temporada o any, abastant un ampli espectre de propostes socials i culturals. La mitjana d’experiència i/o temps de gestió és de 15 anys, essent 1 any el més recent i 35 anys el més antic. Gestionen uns pressupostos superiors a 3.250.000 euros/any. I la fórmula jurídica emprada per donar cobertura legal a la gestió és clarament l’associativa, ja sigui de primer o segon grau. En la majoria de casos, a més, existeix una xarxa d’altres entitats que hi sumen cobertura social.

La Gestió Ciutadana d’equipaments socioculturals de titularitat pública és una figura no desenvolupada sota cap normativa, però que està prevista a la Carta Municipal de Barcelona, les Normes de Participació Ciutadana, el Pla Director de Participació Ciutadana, i els articles 2 i 4 de la llei 30/2007 de Contractes del Sector Públic. Cal defensar, potenciar i aplicar la Gestió Cívica així com desenvolupar un Marc Normatiu que reguli aquest tipus de gestió.

Les diferents entitats que fan aquest tipus de gestió a nivell de ciutat es van organitzar al voltant de la Plataforma de Gestió Ciutadana de Barcelona, amb l’objectiu de compartir les seves experiències i articular una veu conjunta de cara a negociar amb l’Ajuntament un marc normatiu que acabi amb la precarietat i heterogeneïtat d’aquest model de gestió. Diferents jornades de treball i reunions amb representants del consistori han portat a la signatura –encara pendent– d’un marc normatiu consensuat entre entitats i Ajuntament per al desenvolupament de la Gestió Ciutadana.

Article publicat a la Directa el 17/11/2013