Graffiti per la llibertat de Leonard Peltier

Aquest graffiti s’emmarca en la campanya del Comitè de Suport de Leonard Peltier a Barcelona per demanar la llibertat del pres polític més antic desl EUA. Porta des de l’any 1976 a presó.

El graffiti ha estat realitzat per l’artista Roc BlackBlock i editat en vídeo per Laia Viñas. S’ha realitzat a una paret de l’Ateneu Popular 9 Barris durant el mes de juny del 2014.

Leonard Peltier, el presoner polític més antic dels EUA

Article publicat a la Directa el 13/5/2014

Leonard Peltier és un activista sioux-chippewa condemnat a cadena perpetua que fa 38 anys que és a la presó complint dues cadenes perpètues consecutives per la mort de dos agents federals l’any 1975. No existeixen proves concloents en contra seu. Aquest és el principal argument d’Amnistia Internacional (AI) per demanar l’alliberament del qui és considerat el presoner polític més antic dels EUA i símbol de la resistència del poble originari nord-americà.

El dissabte 17 de maig es farà un sopar solidari a l’Espai Obert del barri de Sants de Barcelona per recaptar els fons necessaris per realitzar un mural per reivindicar la seva llibertat. Addicionalment, el Comitè de Solidaritat amb Leonard Peltier es concentra cada dijous davant del Consolat dels EUA a Barcelona. Aquestes concentracions es van iniciar el 6 de febrer, coincidint amb la mateixa data de 1976 en què Peltier va iniciar la seva condemna, sempre en presons de màxima seguretat. Avui es troba reclòs a la presó de Coleman, a Florida.

“Leonard, en breu, farà 70 anys, està malalt de diabetis i de la pròstata i ha estat apallissat en diverses ocasions”, informa Gastone Bignoni, del Comite de Solidaritat. AI va demanant la seva llibertat des des de l’any 1981, però actualment la demanda és per motius humanitaris, ja que totes les peticions anteriors per aconseguir l’indult han estat refusades de manera sistemàtica. Segons AI, no podrà demanar la llibertat condicional fins al 2024. La seva petició es basa en les proves que demostren que als anys setanta l’FBI, “va fabricar proves falses per ficar entre reixes líders negres, indis i d’altres minories”, tal com publicava l’octubre del 2013 el diari The New York Times. Els membres del Comitè de Solidaritat expliquen que Peltier no era cap líder. Era una persona que lluitava per les llibertats del seu poble i de les comunitats com moltes altres persones. “Aquells activistes no van liderar ningú. Simplement van ser coherents amb les seves conviccions i van lluitar contra les injustícies i pels drets dels seus pobles”, conclouen.

Persecució política dels activistes

La intel·ligència estatunidenca va seguir els moviments dels principals activistes dels anys setanta. Documents fets públics gràcies a la Llei de lliure accés a la informació (FOIA), i que no eren públics durant el judici a Peltier, han demostrat que l’FBI va estar vigilant el Moviment Indi Americà a la reserva índia de Pine Ridge abans que es produís el tiroteig que va acabar amb la vida dels agents Jack Coler i Ron Williams, i del jove indi Joe Stuntz el 26 de juny de 1975.

Tal com explica el Comitè Internacional de Defensa de Peltier, aquell dia els policies van entrar en un ranxo de la reserva, una propietat privada, per detenir un dels seus residents, que presumptament havia robat un parell de botes. Aquests dos policies no portaven ni uniforme ni identificació. Desenes de policies uniformats van arribar al cap de poc temps de finalitzar el tiroteig. Era l’últim dels virulents conflictes que estaven tenint lloc a Pine Ridge, entre els quals diverses morts d’indis a les mans d’homes blancs. A més d’una pobresa extrema, a la reserva s’hi vivia un clima tan violent que els més ancians del lloc van demanar protecció al Moviment Indi Americà. Diversos activistes van respondre a la crida i van acampar al ranxo. Peltier era un d’ells. Dos companys seus que també van ser jutjats en una causa separada pels fets de Pine Ridge, a l’Estat de Dakota del Sud, van ser posats en llibertat. “El jurat va entendre que Dino Butler i Robert Robideau”, els altres acusats, estaven actuant “en defensa pròpia”, expliquen els defensors de Peltier.

Pressions de l’FBI per evitar l’alliberament

La periodista Magda Bandera publicava al diari La Marea que Nelson Mandela és una de les moltes personalitats que han demanat l’indult per a Peltier. El líder sud-africà va dirigir la seva petició a Bill Clinton. Poc després que l’expresident es comprometés a estudiar el cas, el 2000, més de 500 agents de l’FBI van marxar fins a la Casa Blanca per pressionar en contra de l’indult.

Peltier no accepta la responsabilitat criminal pels assassinats. Aquest és el motiu pel qual no li coincideixen la llibertat provisional. En una ocasió, la comissió responsable d’investigar el cas ha afirmat que “la Fiscalia ha admès la falta d’evidències directes que vostè [Peltier] va participar personalment en les execucions de dos agents de l’FBI”. Des de la presó, Peltier participa en altres causes, a les quals dóna suport amb la venda dels quadres que pinta. “Compartir el meu art fa que el meu cor se senti bé”, assegura Peltier; és una manera, diu, “que la gent sàpiga que no he estat conquerit per l’opressor”, encara que hagi passat tants anys “en aquestes lògies de ferro”. Pel pres, és una manera de dir gràcies “pel suport de tot el poble”; és una manera, assegura, “de fer-los saber que les seves oracions són fortes”.