«Generant vincles, m’agrades tu» Art i transformació social des de Gandia.

“Generant Vincles” aposta per la cultura, l’art i la creatiitat com a eines bàsiques per a la transformació social. Des de Gàndia cap el món: M’agrades tu!

En Kike Pons, m’explicava al Congrés d’Animació Sociocultural de Cuenca que un grup d’alumnes i alumnes, i professorat del cicle formatiu d’Animació Sociocultural de l’IES Veles e Vents de Gandia (País Valencià), i companyes i companys del CEEM de Xeraco (Centre Específic de Malaltia Mental), han desenvolupat el projecte socioeducatiu “Generant Vincles: M’agrades tu”, buscant generar un espai de contacte personal i afectiu entre alumnat i participants del CEEM. En Pons deia que “la realitat de les persones amb algun problema de salut mental està fortament estereotipada, i a partir de les accions culturals del projecte, s’ha trencat moltes barreres, generant llaços d’amistat entre persones d’universos distants“.

Els tallers de cultura i art han estat la base del treball que s’està realitzant, sent els seus principals accions: tallers d’expressió corporal i biodansa, dinàmiques de grup, rutes de senderisme-art, fotografia, tallers de pintura, curtmetratges. Però una activitat clau durant tots aquests mesos ha estat l’assaig d’una batucada, que ha treballat el tema “M’agrades tu”, adaptat en català / valencià, i reflectint les coses que a cada un dels participants li agrada:

M’agrada el meu poble, m’agrades tu

M’agrada somiar, m’agrades tu

M’agrada viatjar, m’agrades tu

M’agrada llegir, m’agrades tu

M’agrada sentir, m’agrades tu

Que vaig a fer si m’agradeu

Que vaig a fer si estem a gust

Que vaig a fer si ens volem

¡Que horas son mi corazón !

Tot aquest procés socioeducatiu, artístic, cultural, vivencial, humà ha estat gravat, i la seva idea és realitzar un petit documental que plasmi alguns bons moments que els han acostat i unit.

La seva proposta de treball educatiu és la de treure les aules de l’institut a les associacions i collectius, i al mateix temps, obrir les portes de l’institut a les associacions i co·lectius del carrer. Segons diuen, no han inventat res de nou: Ferrer i Guàrdia, Freinet, Freire, Chomsky, Reguera, Marchioni, Xirinacs, entre altres, ja van teoritzar sobre tot això, i ells només pretenen fer pràctica d’aquestes formes d’entendre l’educació, entenent que és una de les bases per despertar consciència crítica, social i humana.