Els beneficis i avantatges de practicar circ a qualsevol edat

Practicar tècniques circenses estimula la creativitat i promou les aptituds socials en qualsevol persona i a qualsevol edat.  A partir de l’aprenentatge de tècniques com el trapezi, l’acrobàcia, les malabars, els equilibris i la seva posterior exhibició es poden millorar i desenvolupar les facultats relatives a la cooperació, la solidaritat, l’esforç, la superació, la comunicació, l’autoestima i la participació.

El fet de que el circ sigui la suma de diferents llenguatges permet que tothom trobi un amb el qual gaudir, expressar-se i contribuir artísticament al grup. La franja d’edat, els perfils i els interessos diversos de les persones que participen d’un projecte formatiu en circ fa que les fites a aconseguir siguin molt amples. A nivell educatiu podem veure quatre nivells diferents d’objectius. El nivell tècnic, el nivell afectiu i emocional, el nivell de lleure i el nivell comunitari.

A nivell tècnic facilita el coneixement bàsic de les diferents tècniques de circ, millora l’esquema corporal i psicomotriu, fomenta un hàbit de treball autònom i d’hàbits saludables i desenvolupa la creativitat, la investigació i la improvisació.

A nivell afectiu i emocional permet adquirir un major grau d’expressió i comunicació, un bon nivell d’autoestima, seguretat en un mateix, fa disminuir la sensació d’aïllament i cohibició, fa augmentar l’actitud cooperativa dins del grup i del grup cap en fora, afavoreix la capacitat d’esforç, de persistència i d’assumpció de responsabilitats i alhora potencia el respecte mutu, l’escolta activa i l’observació

A nivell de lleure ens permet augmentar la sensibilitat davant d’expressions artístiques, aprendre a jugar, treballar i conviure en grup, a gaudir de l’oci de manera creativa i participativa. En definitiva permet incorpora la pràctica del circ en els hàbits de lleure.

I a nivell comunitari pot fomentar la implicació directa de l’alumne en el projecte educatiu, en el centre sociocultural i en la seva comunitat més propera a partir de realitzar tallers, cercaviles i exhibicions de caire amateur.

L’accent d’aquest tipus de circs es troba en els reptes artístics, en els que tant homes com dones s’han de provar per igual. Reaccionen entre ells a l’hora de cooperar i prestar ajudar i han d’interaccionar per portar conjuntament a bon port l’espectacle. L’entrenament conjunt reforça l’empatia i la cooperació dins del grup, alhora que mostra als i les participants que a través del treball en equip es pot crear més que a través d’una successió d’activitats individuals.

Per tal de veure a nivell pràctic com es treballen tots aquest objectius ens endinsarem una mica en tres tècnciques com són les malabars, les acrobàcies tant des de la vessant de terra com aèria (trapezis, teles,…) i l’exhibició o mostra de l’aprenentatge realitzat.

a) Tècniques com les malabars contribueixen a augmentar la resistència, a superar les caigudes i les errades. Aquesta probablement és la tècnica de circ més ràpida per aprendre. El procés d’aprenentatge consisteix en una sèrie de passos que ajuden, per exemple, a superar la frustració desenvolupant competències com la concentració, la disciplina, el sentit de l’humor o la companyona. Amb aquesta tècnica el participants es sorprenen del que són capaços de fer amb el seus cossos, mans, i peus només amb concentració i repetint una, dos i tres vegades fins que el moviment de cop i volta apareix natural i harmoniós.

b) La acrobàcia tant en la seva vessant de terra com d’aeris té associada un component de risc que dins la pràctica educativa és minimitzat pel treball de professors i les infrastructures utilitzades. És un risc controlat. L’acrobàcia permet treballar la confiança i la solidaritat. Molts dels exercicis s’han de desenvolupar de manera independent però amb l’ajuda d’una o més persones. Alhora fomenta el desenvolupament psicològic i físic de la persona ja que requereix esforç i atenció per rebre, entendre i realitzar les instruccions per fer les figures. Amb aquest disciplina es crea un espai d’expressió corporal amb un punt de partida en el fer, sentir i pensar a través del cos, respectant les possibilitats i limitacions de cada integrant del grup. En determinades edats podem parlar de gimnàsica dolça o «circomotricitat».

c)L’entrenament i la preparació per a un espectacle de circ fomenta una atmosfera de responsabilitat compartida. La preparació i la presentació de l’après fan, a més, que s’entengui la finalitat de l’organització i la disciplina. S’experimenta el sentit de la planificació i preparació, la visió en conjunt i la distribució de tasques i, d’aquesta manera, s’aprèn intuïtivament. Amb l’experiència es supera la por escènica i la falta de seguretat en si mateix actuant davant del públic.

A través de l’aprenentatge de circ l’alumne es posiciona com a actor protagonista modificant la seva autopercepció i positivant la relació que estableix amb la seva comunitat més propera . Així la proposta pedagògica de circ estimula la creativitat i promou les aptituds socials articulant-se a través de la creació artística, de la persona i del grup.

Antonio Alcántara Alcántara

Formació i Circ Social Ateneu Popular 9 Barris

http://www.ateneu9b.net